Si és així; et convido a donar un cop d’ull a un bonic conte que estic segur que t’agradarà: “Fa molts i molts anys; els Déus, que es trobaven molt sols i necessitaven companyia, van decidir crear l’home. El varen dotar d’intel·ligència i a l’hora li donaren la clau que obria la porta per accedir a tot un món de felicitat; però que va passar? Doncs; que els homes s’oblidaven de viure i anaven directament amb aquella clau cap a la porta que els conduïa a la felicitat; i, d’aquesta manera els Déus tornaren a quedar-se sols. Després de pensar i pensar, varen dir: els traurem la clau de la felicitat!; però aquest fet plantejava un gran dilema: A on l’amagarem perquè no la trobin mai? Varen parlar de portar-la al cim de la muntanya més alta, al fons del mar i, fins i tot, a un planeta llunyà; però s’adonaren que l’home amb la seva intel·ligència ho acabaria descobrint. Finalment un dels Déus proposà: I si l’amaguéssim dintre d’ells mateixos? Estaran tan preocupats buscant-la per fora que no se’ls ocorrerà mirar a dins d’ells; i tots hi varen estar d’acord! I des de llavors, els homes sovint ens passem els dies buscant la clau de la felicitat sense saber que la portem dintre de nosaltres mateixos”. Bé; què t’ha semblat el missatge d’aquest conte? Suposo que tots estem d’acord que la felicitat és un estat mental de benestar, lluny de riqueses físiques i materials, que només en gaudirem si som capaços de trobar les eines, és a dir la clau, per accedir-hi; però de quines eines estem parlant?

En Pep Marí, psicòleg especialitzat en psicologia esportiva al C.A.R. (Centre d’Alt Rendiment), ens dóna algunes pautes. Segons ell; el benestar psicològic d’una persona es fonamenta en el control de tres grans pilars que inclouen el conjunt de necessitats, valors i actituds per viure dignament i, de rebot, descobrir un cert grau de felicitat. Aquests pilars, que s’han d’interpretar a la vegada en els àmbits personal i social, són: La Seguretat, l’Acceptació i el Sentit.

– Defineix la Seguretat d’aquesta manera: “Les persones necessitem creure que controlem el nostre entorn immediat i les pròpies emocions per garantir la supervivència”. Pensar que tenim les necessitats més elementals cobertes com per exemple, el menjar, un lloc per dormir o un treball digne, ens genera seguretat; en canvi, no controlar les pors o els prejudicis ens provoca desconfiança; per tant, si falla el sentiment de seguretat queda reduït el benestar

– El segon pilar bàsic es fonamenta amb l’Acceptació: “Els éssers humans volem sentir-nos acceptats per les persones del nostre entorn i a la vegada tenim la necessitat d’acceptar-nos a nosaltres mateixos”. Així doncs; és vital l’acceptació física de cadascú, és a dir l’autoestima, i la coherència entre el que som i el que pensem. La manca d’acceptació, tant personal com social, d’una persona la porta directament cap a l’exclusió; provocant-li sentiments de soledat i aïllament.

– El tercer pilar, segons en Pep, és el Sentit que donem a les nostres activitats: “La persona necessita creure que allò que fa té sentit i que aquelles activitats en què inverteix il·lusió i esforç valen la pena. Totes les necessitats de les persones es redueixen a buscar-hi el sentit, incloent-hi les espirituals”. Si donem sentit al que fem o creiem podrem controlar valors tan importants com la motivació i l’esforç, la responsabilitat, la perseverança, etc. Si falta el sentit a tot allò que fem apareixeran contravalors tan negatius per la persona com poden ser: avorriment, rutina, desgana; entre altres.

La finalitat màxima de qualsevol ésser humà, i en això coincideixen els entesos, és ser feliç o si més no intentar trobar la clau que ens hi porti; però aquesta clau està tan ben amagada que només la podrem localitzar si som capaços de controlar una complexa combinació de valors i actituds positives. No és fàcil trobar la felicitat; però segur que val la pena! Espavila’t.