“Creus que els avenços científics ajuden a desmuntar supersticions, o bé penses que preferim atribuir a causes sobrenaturals allò que ens és difícil d’explicar i entendre?”. Aquesta pregunta va ser plantejada, entre altres qüestions, a nois i noies de tercer i quart d’ESO, d’una vintena d’instituts de Catalunya, que enguany varen participar en els premis literaris “llegim ciència” que organitza la Universitat de Vic i que la Fundació Espavila hi col·labora activament. El nom dels guanyadors de la quarta convocatòria es varen donar a conèixer en un acte celebrat el passat 24 de febrer a l’Aula Magna de la UVIC.

Aquest any els premis es basaven en la lectura del llibre: “Brahe i Kepler, el misteri d’una mort inesperada” de M Pilar Gil; novel·la ambientada a Praga de principis del segle XVII en la que dos homes treballen junts per desentranyar els misteris de l’univers. En aquesta convocatòria es demanava als nois i noies participants que reflexionessin sobre aquest llibre i, a partir d’aquí, es plantejaven dues modalitats: la primera modalitat consistia a redactar un final alternatiu al de la novel·la i en la segona es buscaven respostes a la pregunta feta a l’inici d’aquest escrit sobre ciència i supersticions. Les respostes dels joves participants i els seus comentaris, he de dir que, m’han agradat!; i precisament per això, vull fer-vos un petit resum de les seves opinions.

L’ésser humà sempre ha tingut la necessitat de saber el perquè de les coses, de qüestionar-les, de posar-les en dubta; però antigament especular i plantejar dubtes existencials, dintre d’una societat poc culta i reprimida per les monarquies totpoderoses i una església voraç, era motiu de repressió. En èpoques passades els successos eren fàcilment atribuïbles a la bruixeria, màgia o al dimoni. La multitud, adoctrinada per la religió, culpava a persones innocents. Els problemes es veien resolts amb unes paraules dels representants de Déu a la terra i sovint amb un mar de sang; i els individus intel·ligents eren eliminats pels poderosos.

Afortunadament; ara les coses són diferents. El nivell cultural i educatiu de la societat en general, els avenços científics i la tecnologia són utilitzats per desmuntar i/o qüestionar supersticions. Moltes de les creences que fa uns segles hi havia, ara tenen una o més respostes científicament comprovades. La tecnologia ens fa la vida més fàcil i senzilla; és el poder més gran que té l’home per saber el perquè de les coses.

Però malgrat tot; la tecnologia té el gran problema d’haver de demostrar científicament tots els seus avanços. Ha d’anar obrint portes de mica en mica; i cada porta que obre se li presenten noves portes per obrir i nous reptes per demostrar. En canvi; les creences, la fe en Déu i les supersticions tenen el gran avantatge sobre la ciència de poder obrir totes les portes de cop i explicar-ho tot sense haver de demostrar res. I això que vol dir? Doncs; que la vida de l’home és curta i necessita respostes immediates que li proporcionin tranquil·litat de tot allò que la ciència encara no té resposta, com pot ser el gran enigma de la mort i el més enllà per exemple. Per tant; les supersticions, les creences i la fe seguiran existint simplement perquè l’home necessita sentir-se protegit.

Acabo amb una reflexió feta per un dels participants: “No és qüestió d’escollir entre els progressos de la ciència i la fe; del que és tracta es precisament que les persones mostrin cada dia més fe en la ciència”. Jo hi estic d’acord; què opines? Espavila’t.