Per desenvolupar qualsevol projecte: personal, empresarial, polític, etc., és necessari; dedicació i esforç. Per altra part, creure en el projecte iniciat i en les seves possibilitats de futur ens motivarà per tirar endavant; però, quin és el veritable motor que ens permetrà superar qualsevol contrarietat? Doncs, ni més ni menys que L’ENTUSIASME

L’Entusiasme, segons diu el diccionari: “És una exaltació de l’ànima”. És un estat d’apassionament que ens ajuda a veure els nostres projectes de forma satisfactòria i engrescadora, que converteix el camí per arribar-hi en recte i planer, malgrat ser en realitat tortuós i ple de pedres. Tenir aquest estat d’ànim i mantenir-lo al llarg del temps, malgrat les desil·lusions que comporta el dia a dia, pot ser l’eina més segura per garantir el bon resultat d’allò que ens proposem o, si mes no, per arribar més lluny.

Francesc Torralba, Director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, escriu en un dels seus articles: “Sembla que la nostra època respira més nostàlgia que entusiasme, més melancolia que no pas esperança. I, no obstant això, sense entusiasme no podem fer realitat cap dels projectes individuals o col·lectius que ens proposem. Amb entusiasme tampoc és clar que arribin a bon port; però de ben segur arribaran més lluny del previst. L’entusiasme no es fabrica a través d’una campanya publicitària milionària, ni es transmet com els coneixements o els sabers. És un estat d’ànim que es contagia, però no obeeix unes lleis lògiques. Els professors sabem molt bé que el nostre entusiasme en una determinada matèria no garanteix que un sol alumne s’hi entusiasmi mínimament. Amb tot, els nostres joves tenen dret a entusiasmar-se, els hem de donar la possibilitat que tensin l’arc i apuntin lluny, que es posin en camí, encara que sàpiguen, de ben segur, que està ple de pedres i esbarzers”.

De totes maneres no s’ha de confondre l’entusiasme amb estats d’eufòria generalment mancats d’esperit crític que es manifesten amb alegria desmesurada i molt soroll. L’entusiasme ben entès no és això, és quelcom més profund, més intern, tal com diu la seva definició és una exaltació de l’ànima.

De tant en tant et trobes persones, independentment de l’edat, realment entusiastes; no necessàriament alegres o optimistes, però que la seva manera d’entendre certes coses ens contagia. Segons en Francesc Torralba, l’entusiasme no es compra ni es ven, però tenim dret a trobar allò que ens pot entusiasmar. Hem de fer l’esforç d’intentar-ho. Espavila’t.