La llarga crisi econòmica ha provocat que moltes famílies hagin estan desnonades de les seves llars per no poder fer front a la hipoteca, malgrat el dret constitucional a un habitatge digne; i d’altres famílies, que han tingut la sort de conservar la residencia, se’ls ha presentat una segona cara igual de dramàtica: el cost que representa mantenir l’habitatge, pel que fa als subministraments de gas, electricitat, aigua, telèfon… Són despeses que les companyies subministradores i l’Administració incrementen alegrament; convertint-se en una càrrega insuportable per aquells ciutadans que, any rere any, han viscut una dràstica reducció dels seus ingressos i tenen series dificultats per arribar a final de mes. I això a on porta?: Doncs; a malviure permanentment en un món de marginació i pobresa.

      Aquests darrers dies s’ha parlat molt del cas de l’anciana de Reus que havia de fer servir espelmes per il·luminar-se i que va trobar la mort en l’ incendi del seu pis; un exemple clar de prepotència de la companyia subministradora, en aquest cas Gas Natural, i d’inoperància per part dels serveis socials que, a hores d’ara, estan en una picabaralla per justificar-se mútuament. Per desgràcia el cas d’aquesta anciana de Reus no és únic, un de cada deu catalans no pot mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada i el set per cent paga amb retard les factures dels subministraments bàsics.

      Segons l’Institut Nacional d’Estadística la despesa d’electricitat ha augmentat un cinquanta-dos per cent en quatre anys; però, encara és més xocant que del total de la factura que paguem un seixanta-tres per cent són costos fixos i impostos. Com pot ser que l’Administració gravi de manera tan brutal subministres bàsics i necessaris?; i, això no és tot: Gas Natural per exemple, que té com a primer accionista CaixaBank, va passar de declarar 642 milions d’euros de beneficis l’any 2004 a 1.502 milions el 2015.

      Els més perjudicats per la privació dels serveis bàsics, sense cap mena de dubte, són les persones grans i els infants; un de cada tres infants a Catalunya viuen en risc de pobresa. En aquest sentit ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social), diu: “Pot ser causa d’una major prevalença de diferents malalties físiques (sobretot cardíaques, immunològiques, reumàtiques i respiratòries) i també mentals, així com increment de les taxes de mortalitat, principalment a l’hivern. Augmenta un trenta per cent la probabilitat d’ingrés hospitalari. I pel que fa al medi ambient, l’ús de sistemes de calefacció econòmics i deficients provoca un increment de les emissions de gasos i de la contaminació atmosfèrica, la qual cosa desemboca en un empitjorament de la salut pública més enllà de les circumstàncies específiques de les famílies en situació de pobresa energètica”.

       El dret a un habitatge, segons diu la constitució, no s’ha de deslligar mai d’un altre dret fonamental: El dret a mantenir els serveis bàsics per viure dignament; però, si manquen els ingressos d’un col·lectiu molt ampli de ciutadans i l’Administració grava aquests serveis de forma exagerada amb impostos i les companyies subministradores només pensen amb els seus beneficis serà molt difícil d’aconseguir-ho. Això no és just! Què n’opines? Espavila’t.