Que opina sobre la creació d’una fundació, la qual vol potenciar la cultura de l’esforç?

Catalunya és un país ric en iniciatives que sorgeixen de la societat civil. Iniciatives que han contribuït decisivament a definir estratègies de futur. En aquesta línia s’inscriu la Fundació que heu creat. Una Fundació que reivindica un valor essencial: l’esforç.

Creu que les persones ja no eduquem amb els valors de la cultura de l’esforç? Quins hàbits canviaria?

La nostra societat és cada vegada més complexa, més polièdrica. I, per tant, més plena de matisos. Per això la resposta a aquesta pregunta no pot ser un si o un no. Crec amb la capacitat de les persones per millorar i transformar la seva ciutat, el seu país, el seu entorn. I per fer-ho possible, l’educació és la clau. Educació en el sentit més ampli. A l’escola, però també a casa, al carrer, a la instal•lació esportiva, als equipaments culturals. Persones lliures i responsables capaces de construir el seu propi futur. Des de l’esforç i el compromís.

Com motivaria a les persones a esforçar-se per aconseguir els seus objectius?

Parlant. La paraula, el diàleg és l’instrument essencial per a l’educació. I confiant.

Es sempre positiu esforçar-se o pel contrari hi han objectius que no son accessibles?

Sense objectius no hi ha camí. Tot i que el camí ens sembli, de vegades, molt llunyà.

Creu que la nostre joventut arribarà a entendre la necessitat de fer esforços per arribar a un objectiu?

Conec a molts joves que estan instal•lats en la cultura de l’esforç. Permeteu-me un exemple: La Festa Major de Granollers. Les Juntes Directives de les Colles estan integrades per gent molt jove que demostra any rere any la seva capacitat de treball i de compromís amb la ciutat. Cal valorar, especialment, les bones pràctiques.

Que els hi diria a aquelles persones que ja no s’esforcen perquè han perdut la motivació i només segueixen la corrent de la societat actual?

No comparteixo el pessimisme que s’infereix de la pregunta. La societat actual és cada vegada més complexa i en ella hi conviuen tendències molt diverses. Ni millors ni pitjors que en altres èpoques. Diferents. Amb més estímuls, amb més informació, amb més expectatives, amb més oportunitats, amb més serveis que mai. Cal definir objectius i itineraris. I avançar a partir de la confiança en les pròpies possibilitats.

Algunes paraules per les persones de Granollers…

La ciutat, la societat, és necessàriament un projecte col•lectiu. Som les persones les que li donem forma, textura i color. Només es pot construir des de la diversitat de mirades, la capacitat de diàleg i l’esforç de cadascun de nosaltres.

Com a comentari final, vull desitjar molta sort a la Fundació

Josep Mayoral

Alcalde de Granollers