Tot era fàcil. Tot era possible. La cultura del benestar semblava un dret plenament adquirit. Era senzill hipotecar-se i la dolçor del caramel ens ho feia veure tot de color de rosa. Era com un conta de fades dirigit a un públic adult; els nens prefereixen contes més imaginatius i fantàstics i, sobre tot, amb un final feliç. Què ha passat?. Tot ha sigut un somni; de sobta ens hem despertat i la ressaca impedeix una plena consciència de la realitat.

Deixant els somnis i tocant de peus a terra; queda clar que hem estirat més el braç que la màniga i, per tant, la crisi econòmica que vivim ens està obligant a reorganitzar moltes veritats que eren acceptades en els anys de bonança i consum desmesurat. La realitat ens situa davant del mirall per tal de fer l’esforç de descobrir amb nitidesa que hem de fer per tirar endavant.

No es varen preveure les conseqüències de la disbauxa econòmica. No es va omplir el graner per quant vinguessin les vaques flaques i, de cop i volta, les coses demanen un canvi de rumb. Ara toca fer els deures per tal de quadrar els números i d’això no sé n’escapa ningú. Els nostres governats, per exemple, van de cul per reduir despeses a tort i a dret. L’esforç que representa aquest procés de reconducció imposat per les circumstancies actuals per tal de sobreviure és l’ESFORÇ PER NECESSITAT.

Aquesta necessitat de superar la crisi, pot ser una magnifica oportunitat per connectar amb tot un reguitzell de valors que segurament teníem una mica oblidats, com poden ser: paciència, perseverança, austeritat, etc., que a la vegada ens ajudaran a avançar com a persones. L’esforç és un valor que en si mateix no sedueix a ningú, els plaers del benestar són molt més atractius; però, la necessitat pot ser l’eina perfeta de motivació per incloure’l entre nosaltres, encara que sigui per la força de la necessitat.

Fins aquí hem parlat de l’esforç més primari, el que no tenim més remei que fer per sobreviure; però, els valors de la cultura de l’esforç tenen un grau més elevat i racional: l’ESFORÇ PER CONVICCIÓ; que podem definir com el ple convenciment que per aconseguir qualsevol fita, molt més enllà de la supervivència, és necessari el màxim esforç personal. Sense aquesta convicció la humanitat encara estaria a la prehistòria; no hauríem avançat tecnològicament ni culturalment. Gràcies a l’esforç per convicció i la perseverança de molta gent, la humanitat va superant tot tipus de dificultats i assolint nous objectius. Al darrera d’un gran professional, al marge de la fama i els diners, sempre hi trobarem un gran treball d’aprenentatge i entrenament.

L’esforç és una necessitat imprescindible per viure. La plena convicció dels valors de la cultura de l’esforç són absolutament necessaris per viure i créixer com a persona. Espavila’t.