En aquests moments les empreses del país dediquen milions de euros cada any a la formació. Una bona part d’aquesta formació (lideratge, resolució de conflictes, comunicació positiva etc) està dins del que podríem anomenar “intel•ligència o educació emocional”.

Les relacions entre nosaltres, les persones, no són fàcils i menys avui dia en que no tenim temps per parar a pensar (en el què volem i en per a què fem les coses, etc),el que ocasiona, sovint, conflictes entre companys de feina, familiars o amics.

L’Empresa és l’indret on més relacions obligades entre les persones es produeixen, i s’ha adonat de seguida que la formació en habilitats emocionals soluciona una bona part d’aquests petits o grans conflictes que dia a dia es viuen dins de la feina. És per aquest motiu que l’augment en aquest tipus de formació ha estat exponencial els darrers anys.

El que jo em pregunto és què passaria si aquesta formació es donés quan tenim 10 o 11anys. Algú s’ho ha preguntat?

Amb els diners que l’empresa dedica en només un any, hi hauria per introduir aquesta formació a totes les escoles. Amb una diferència immensa, que el que tu aprens amb 35 anys en 30 hores, els nens ho farien en 10.

M’imagino aquesta situació, que les habilitats emocionals estan introduïdes en el nostre sistema educatiu. Evidentment la fortalesa interior dels alumnes augmentaria en pocs mesos i els resultats acadèmics (informe Pisa, etc) que tant interessen als polítics també.

Però el que imagino després de 10 anys se’m posa la pell de gallina. Aquests nens es convertirien en adults que arribarien a les empreses amb tota aquesta formació apresa, i el que és millor interioritzada amb 10 anys d’experiència!. És a dir, persones amb capacitat d’esforç i fortalesa interior per tirar del carro davant de qualsevol dificultat, amb habilitats per treballar en equip i de comunicar-se de forma positiva amb els companys amb la qual cosa els conflictes es convertirien en bon rotllo, solidaritat i estima.

Us podeu imaginar com canviaria l’empresa, la nostra vida? hi hauria IL•LUSIÓ i amb il•lusió es pot canviar el món… al menys el nostre món.

Per la meva feina se que el que imagino pot ser una realitat, una realitat possible si la societat civil i sobretot el món de l’empresa es compromet amb l’educació d’aquest país. Nosaltres (La Granja escola, Fundació per a l’Educació) ho estem fent amb resultats… això vol dir que tenim la prova que aquest plantejament que us faig és possible.

Educació i empresa han fer coses plegats, al cap i a la fi, tots els nens de les escoles acabaran en alguna empresa, no? llavors no entenc aquesta separació.

Tots podem fer alguna cosa per canviar el món, l’empresa també.

Som-hi doncs