Espanya és el país europeu amb la pitjor taxa d’atur juvenil, això és el que diu la vicepresidenta del Comitè Econòmic i Social Europeu, Anna Maria Darmin. Gairebé un de cada dos joves en disposició de treballar no troba feina. Estem davant d’una situació de “pèrdua econòmica i pèrdua d’una generació que quedarà marcada pels efectes psicològics de l’atur”. En aquest sentit qualsevol govern responsable ha de fer l’esforç d’ emprendre accions per aturar aquest fet, garantint una oportunitat als joves i evitar les conseqüències negatives en el llarg termini d’una generació.

La crisi econòmica ha impactat de forma contundent a la nostra societat però de manera molt especial als joves. No obstant l’índex d’atur baixa en la mesura que hi ha més formació. La formació és bàsica per entrar al marcat del treball; és fonamental per ser competitius i aspirar a treballs de més qualitat. És imprescindible establir plans específics de formació continuada i aprenentatge d’idiomes, sobretot anglès, que permetin convenis de col•laboració (treball -formació) amb qualsevol tipus d’entitats locals, nacionals o amb altres països membres de la UE. Seria desitjable que les escoles de formació professional existents en l’actualitat s’obrissin molt més al món laboral i que els alumnes tinguessin l’oportunitat d’adquirir coneixements teòrics i a la vegada eminentment pràctics de la professió; això permetria una incorporació més rapida i planera dels joves al món del treball una vegada superats els seus estudis.

La situació que ens trobem és conseqüència directa d’un “estat del benestar” molt arrelat, sobretot entre els joves, però a la vegada mal entès. La cultura de l’esforç no ha estat de moda en els últims anys. El sistema educatiu no ha sigut capaç de motivar els alumnes en la fase d’educació obligatòria. No ha generat gust per l’aprenentatge i el resultat no pot ser més gràfic; 30% de fracàs escolar. Amb aquest panorama no és difícil entendre que molts dels joves els costa ser receptius a formar-se professionalment. Els costa entendre que l’aprenentatge i el treball genera a la llarga més satisfaccions que tot allò que s’aconsegueix sense esforç. Abans de la crisis molts joves varen deixar els estudis pel simple fet de no fer res; van néixer els anomenats “ni-ni”, sense cap mena d’interès ni per la formació ni pel treball. Altres joves van abandonar la seva formació de forma precipitada per accedir a llocs de treball en els que no es requeria cap mena de preparació; només il•luminats per disposar ràpidament de diners per tal d’accedir al món del consum. La galopant crisi econòmica ha tallat de soca-rel les aspiracions de molts deixant clar que la formació és imprescindible.

No és tolerable la taxa d’atur juvenil existent. En aquest sentit establir plans formatius i d’ajudes a les empreses per reduir la desocupació es fa totalment necessari. En depèn tot una generació. Espavila’t