Com sempre per aquestes dates ens hem fet un tip de desitjar un “Bon Any Nou” als nostres amics i coneguts; però aquesta vegada ho hem dit amb to fluixet com si tinguéssim una certa por a comprometre’ns; i tot seguit, la típica retòrica a manera de aclariment: “Bé; això de Bon Any és un dir, perquè la veritat la cosa esta molt negre. Entre la crisi econòmica que no s’acaba mai i l’atur que augmenta de forma galopant no sé pas a on anirem a parar; i, de la política que me’n dius? D’això ja ho anirem parlant; el cas és que no hi ha ningú que ho vegi massa clar”.

És veritat!. Crec que tots estem plenament d’acord que el 2013 serà un any més aviat magre en tots els sentits. Ens és difícil veure una mica de llum per sortir del túnel que estem ficats; però, jo em pregunto: Que cal fer per subsistir en temps difícils com els actuals? Crec sincerament que la solució passa per fer “un gran esforç mental”, canviar el xip com diríem col•loquialment, per sobreviure amb la màxima dignitat humana. Un gran esforç per tal d’esborrar aquells pensaments que ens porten els fantasmes del passat i també les pors que constantment ens genera quan pensem en el futur. En aquest sentit, científics i neuròlegs opinen que ens passem la vida repetint-nos inconscientment pensaments, moltes vegades negatius, de vivències adquirides; i això només serveix per complicar-nos molt més la realitat del temps present. Dels més de 55.000 pensaments que té una persona cada dia només el 3% son plenament conscients, és a dir, amb intervenció de la voluntat, la resta son divagacions inconscients.

“Digues com penses i et diré qui ets”. Els teus pensaments et poden provocar alegria o tristesa. El poder de la ment defineix de quin color veiem les coses; com ens veiem a nosaltres mateixos i tot això determina com reaccionem, responem i gestionem tot els assumptes de la nostra vida. Gestionar correctament els pensaments inconscients que tots tenim, fruit de creences profundes i prejudicis adquirits, ens permetrà qüestionar-los i també reubicar-los en el temps per tal d’expandir les nostres possibilitats de superació de pors i falses creences. En aquest sentit Ramon i Cajal va dir: “Tot ésser humà, si s’ho proposa, pot ser l’escultor de seu propi cervell”; i ha Buda s’atribueix aquesta frase: “No veiem el món que és, sinó el món que som”.

Som éssers humans i estem vius; i per “viure” és imprescindible entrenar la ment per tal de sentir-nos feliços a cada instant malgrat les circumstancies moltes vegades adverses que comporta la mateixa vida. Tenim sovint el pensament entretingut en cabòries sense adonar-nos que ens perdem la possibilitat de descobrir i viure plenament la realitat del temps present; que malgrat tot, hi trobarem coses que mereixen ser viscudes. Ens en sortirem, però això passa, entre altres factors, per un esforç mental i una actitud positiva de tots. Espavila’t.