Durant el congrés internacional de telefonia mòbil celebrat recentment a Barcelona es va produir un incident que ha generat una certa controvèrsia. En el moment en què el príncep Felip de Borbó es disposava a “passar revista” i, alhora, estrènyer les mans a un grup d’empresaris que esperaven dempeus i en fila la seva presencia, confiat en rebre mostres d’efecte i submissió; de sobte, es va trencar el protocol. Quant el príncep va allargar la mà per saludar a l’empresari Alex Fenoll; aquest, adoptant una decidida actitud de calma i serenor, es va negar de ple a l’encaixada. Quina falta de respecte!, quina poca educació!; hem pogut llegir en un munt d’articles a la premsa i comentaris a les xarxes. L’empresari Sr. Fenoll es va justificar dient que ho havia fet “per coherència amb mi mateix i d’autoestima al nostra poble…”; és a dir per respecte a las pròpies idees va aprofitar l’ocasió per expressar públicament el seu rebuig, sense donar cap importància a les “bones maneres” que segurament tothom esperava en aquell acte.

L’actitud d’aquest empresari la considero molt interessant perquè ens pot servir per diferenciar dos conceptes que sovint confonem: Els “autèntics valors del respecte” i els “comportaments educats”. El respecte sempre va lligat al reconeixement a la vàlua de les persones o entitats; en canvi les conductes o comportaments educats solen ser maneres d’actuar més o menys establertes, protocol·làries, formals i sovint buides de continguts.

De manera general es pot entendre que tothom és mereixedor de respecte, sigui qui sigui; això suposa admetre que totes les persones naixem en situació d’igualtat per merèixer la més alta dignitat humana. El valor del respecte no es pot negar a ningú com a esser humà; però si que es pot negar a les persones o institucions per la seva conducta poc respectuosa amb els valors ètics i morals. La monarquia espanyola per exemple, representada pel príncep Felip en el congrés de telefonia mòbil celebrat a Barcelona, com tots sabem, ha tingut comportaments irregulars molt allunyats dels valors ètics més desitjables; per tant, en aquest sentit, crec que no m’equivoco al afirmar que som molts els que considerem que aquesta institució no és mereixedora de respecte. Per desgràcia a la nostra societat actual és difícil trobar persones i entitats lligades al poder que el puguin merèixer.

La corrupció generalitzada dels polítics, els abusos del poder econòmic, les injustícies de la justícia, les retallades de llibertats, les influencies ràncies del passat, la crisi econòmica i de valors, l’atur juvenil,… Permeteu-me una pregunta: Perquè ho tolerem? Teòricament vivim en una “democràcia”; i això vol dir que podem fer l’esforç d’exigir que les persones que exerceixen el poder siguin mereixedores del nostre respecte. No ens podem perdre en les formes; els canvis han de ser de soca-rel. Espavila’t.