Qui ha provocat la crisi econòmica?. Qui ha portat les economies empresarials i familiars al col•lapse?. Qui ens ha enredat?. Aquestes preguntes estan en boca de tothom i les respostes, bastant generalitzades, apunten com a responsables: els bancs, els polítics, l’especulació exagerada, el sector immobiliari, els que sense miraments es van endeutar més del compte… I tot això; agreujat per la manca de mecanismes de control, el llibertinatge financer i la poca responsabilitat de les institucions supervisores. Les respostes a les preguntes segurament no són errades; però, la professora de política econòmica de la Universitat de Barcelona Marta Condominas en un article publicat el diari El Punt Avui; va molt més lluny i afirma rotundament: “NO ÉS UNA CRISI FINANCERA; ÉS UNA CRISI DE VALORS” i ho justifica de la manera següent:

“El daltabaix econòmic més gran de la història des de la Segona Guerra Mundial no es pot abastar sense tenir en compte un important ingredient: un trastocament dels valors humans que ens va conduint a una nova crisi, una crisi moral. Una crisi immaterial i, per tant, difícil de mesurar. Una crisi que s’ha anat gestant a poc a poc i que ha anat envaint tots els àmbits, filtrant-se com pluja fina”.

“Ja no cal invertir en honestedat, tolerància, responsabilitat, lleialtat, respecta, treball, equitat i tants altres valors. Són valors devaluats, que cotitzen a la baixa, de vegades, fins i tot, motiu de riota”.

“Polítics, votats per ser representants dels seus electors, que en lloc de defensar les idees i projectes dels seus programes no paren d’esbatussar-se dia rere dia. Famosos que son el centre d’atracció mediàtica que guanyen xifres astronòmiques pel mèrit de marcar rècords d’insults, crits i grolleria. Empresaris que ja no creuen en el valor de la paraula i una encaixada de mans per tancar negocis, Professors que regalen sense escrúpols aprovats als seus alumnes; la vida ja els suspendrà, diuen”.

Evidentment la cultura de l’esforç i els seus valors no son ben vistos i el principal risc és una desfeta del model de societat en el que vivim. “Aquesta pèrdua de valors, coneguda però permesa per polítics sobre els quals recau finalment la responsabilitat de dirigir el món, tindrà un cost molt important. La seva recuperació no serà una tasca fàcil, ni ràpida, ni barata. Molt possiblement els polítics, tan acostumats a visions i actuacions a curt termini que els permetin ser reelegits, defugin fer-hi front”.

“No és el model econòmic actual el que està en crisi, és quelcom superior com són els valors sobre els quals se sustenta”. És feina de tots recuperar i aprofundir els valors fonamentals que van fer possible la nostra societat; des de les més altes institucions fins a cada un de nosaltres. És important que tots plegats intentem aportar el nostra petit gra de sorra a la causa. Espavila’t