Amb aquesta conclusió va finalitzar la jornada promoguda per l’Ateneu Barcelonès i l’obra social de “La Caixa” en la que van participar José Antonio Marina, reconegut filòsof i pedagog, Francesc Imbernon, catedràtic de la universitat de Barcelona, i Hèctor Ruiz, especialista en tecnologia educativa. El tema de debat va ser: Com aprendran els nens del futur?; val a dir que el diari el Punt Avui se’n va fer ressò i, pel seu interès, considero oportú compartir les opinions més significatives.

Francesc Imbernon assegura que l’estructura escolar actual és del segle XIX: “Venim d’un model industrial que no ens serveix per a la innovació”; i en referència a l’arquitectura dels centres educatius, amb els seus passadissos i cel•les, la considera comparable a la dels edificis dissenyats per albergar manicomis i presons. Així mateix Héctor Ruiz afirma: “Estem vivint una revolució superior a la impremta perquè Internet ha canviat la manera de relacionar-nos amb el coneixement”. Es lamenta de què les noves tecnologies són poc presents a les escoles tot dient: “El decalatge entre el món actual i l’escola és tan gran que un professor de fa 200 anys no tindria gaires problemes per fer la seva feina amb un guix, mentre que un cirurgià no se’n sortiria”.

José Antonio Marina per la seva part va dir: “Vivim en un món d’entorns ràpids i això demana un procés d’aprenentatge continu i eficient. Per treure profit de la tecnologia a l’escola la clau està a distingir què es pot guardar al cervell i què a l’ordinador”. La missió fonamental de l’escola és preparar els alumnes per sortir-se’n a la vida molt més enllà dels coneixements concrets, ja que aquests els tenim a l’abast. Ensenyar per competències i avaluar per memòria tal com s’ha fet tota la vida és el més còmode però totalment incompatible amb el canvi de xip que es necessita per construir l’escola del futur. Marina reivindica potenciar l’educació emocional i les virtuts ètiques per aprendre a ser valents, creatius, seductors…, per gestionar les emocions i actituds dintre del cap de cadascú; és a dir tot allò que només es pot guardar al cervell. Sense aquesta preparació, tal com diu ell: “Un ruc connectat a Internet continua sent un ruc”.

Així doncs; l’ús de la tecnologia i l’educació en valors són elements claus a l’hora de pensar com ha de ser l’escola de futur; però a part hi haurà canvis molt importants: “Els centres tindran espais polivalents en lloc d’espais tancats per cursos i especialitats. Els docents aprofitaran el software educatiu per personalitzar l’aprenentatge en funció de les necessitats de cada alumne i duran a terme un treball clínic semblant als dels metges: es reuniran cada dia per avaluar la situació dels estudiants, faran propostes concretes per a la jornada i duran a terme un acompanyament intens dels alumnes, ja que disposaran de tota la informació acumulada al llarg dels anys”.

El model educatiu actual, sense cap mena de dubte, necessita una forta sacsejada. L’escola del futur ha de ser capaç de trametre il•lusió i ganes d’aprendre als joves i dotar-los d’aquelles eines més adequades per arribar a ser emocionalment intel•ligents. En aquest sentit la Fundació Espavila, amb ganes d’aportar-hi el seu petit gra de sorra, organitza any rere any les “Beques Educar Fomentant L’esforç”. La quarta convocatòria resta oberta fins al quinze d’abril. Les bases es poden consultar a la web de la Fundació. Si ets sensible amb el món educatiu i tens idees presenta el teu projecte. Espavila’t.