Aquestes paraules tan contundents s’atribueixen a Erasme de Rotterdam, filòsof i professor humanista del renaixement cultural; que ens poden servir per definir un model d’ensenyament molt arrelat a casa nostra i al mon occidental en general. Sovint s’entén que ensenyar consisteix bàsicament en donar a conèixer un munt de matèries: matemàtiques, història, ciències, etc., amb tot un reguitzell de dades i formules que de ben segur oblidarem fàcilment. L’educació i l’ensenyament dels nens i nenes del nostre temps, si de veritat els volem preparar com cal per afrontar la realitat de la vida i aconseguir una personalitat equilibrada, ha de ser molt més que tot això; ha d’aprofundir en tècniques per arribar al coneixement de la ment humana i els recursos pel tractament de les emocions.

El raciocini humà ens permet pensar, analitzar i decidir amb llibertat; però per desgràcia, la nostra societat no ha donat excessiva importància a l’educació perquè fa a tècniques d’higiene mental. M’atreveixo a dir que l’educació emocional és la gran assignatura pendent del nostre sistema educatiu; però, convé saber que aquests coneixements es poden aprendre com les matemàtiques o qualsevol altra matèria si t’ensenyen com fer-ho. De la mateixa manera que ens és difícil entendre el funcionament d’un aparell electrònic sense llegir el feixuc manual d’instruccions, el qual mirem i remirem fins a saber-ho tot per treure’n el màxim rendiment; l’home necessita també instruccions per conèixer les seves pròpies capacitats més racionals i d’aquesta manera descobrir en un mateix la manera de veure la realitat i despertar a la creativitat per tal de fer mes rica l’existència ja que tot el que som i creiem és conseqüència del que pensem.

En qualsevol pla d’ensenyament no han de faltar les matèries més bàsiques com: llegir, escriure, comptar correctament,.. i molts altres coneixements imprescindibles; però sense oblidar la finalitat última de tot procés educatiu: Preparar a les persones per afrontar dignament les dificultats i poder viure una vida sana, lliure i feliç. La tecnologia informàtica actual ens permet augmentar coneixements de tot tipus amb un simple “clic”, si l’escola o els pares ens han despertat el gust per aprendre i saber; però difícilment trobarem a l’ordinador la manera més racional de tractar les emocions i els coneixements i posada en práctica els valors més humans i necessaris per viure si no ens han estat inculcats durant el procés educatiu.

Acabo amb unes sabies paraules de Bob Talbert: “Ensenyar a nens a comptar és bo, però ensenyar el que realment compte en la vida és millor”. És necessari fer un gran esforç educatiu per tal de motivar als nens a fer-se preguntes i a la vegada ajudar-los perquè siguin capaços de trobar respostes. Tots hi estem implicats. Espavila’t.