En què consisteix aquest joc? Doncs; d’alguna manera, el podem definir com una eina educativa que es basa a representar físicament expressions emotives des de la mateixa experiència i des de la dels altres, com per exemple l’alegria, la tristesa, la por o tantes altres emocions humanes, per tal de fer-ne una valoració i extreure’n conclusions. Cada vegada són més els centres educatius que basant-se amb aquest joc treballen l’educació emocional dels més joves. I; ves per on, de cop i volta els constants sobresalts que vivim, com a conseqüència de l’anomenat “procés català” ens han portat a identificar-nos plenament en aquest joc. Les repressions i les retallades de drets i llibertats, el “mono tema”, com diuen alguns, generen constantment discussions aferrissades entre persones que expressen les seves opinions en mig de tot un reguitzell d’emocions plenes de prejudicis, pors, il·lusions, venjances… que segurament no deixen indiferent a ningú.

      Les emocions són la resposta de cadascú als esdeveniments de la vida. Aquesta resposta és fruit de la combinació d’un conjunt de factors innats com poden ser instint, consciència, impuls… i, a la vegada, components fruits de l’aprenentatge i l’educació. Així doncs, amb la combinació d’aquests factors trobarem persones amb actituds més apassionades i fogoses i d’altres amb conductes més reflexives; però aquestes emocions només arriben a ser realment emocionants quan les podem compartir amb els altres. Cal viure la vida amb emoció!, diuen els entesos; i per aconseguir-ho, cal tenir projectes creatius viscuts amb entusiasme. Dit això; segurament que tots estarem d’acord en afirmar que la realitat que vivim a Catalunya té una gran dosi de creativitat. És, per dir-ho d’alguna manera, un inacabable joc d’escacs que vivim intensament i en cada jugada es generen noves emocions que ens donen una informació molt valuosa de la nostra manera de ser i sentir.

      Els constants enrenous esdevinguts a casa nostra des del passat octubre crec que, d’alguna manera, han servit per reivindicar els drets de ser més humans; els drets d’expressar obertament les nostres emocions. Vàrem sentir rebuig per aquella actuació policial inapropiada; vergonya per la politització de la justícia a casa nostra i, a la vegada, esperança en les decisions judicials adoptades per altres Estats implicats. I així, en mig de tot un munt de sentiments de por i manca de llibertats, hem entès que davant d’un conflicte no serveix fer com que no ha passat res, ni optar pel silenci, ni el lament o les actituds derrotistes; el que cal és plantar cara a les injustícies i adoptar actituds que generin optimisme perquè els problemes que no s’afronten en el moment oportú i de manera clara i oberta van creixent a l’ombra fins al moment que exploten, complicant molt més la situació.

      Les emocions sovint expressen negativitat; però, amb il·lusió i esperança podrem descobrir la força transformadora i les capacitats de superació que tots tenim. L’esforç sempre val la pena. Espavilem-nos!