La lluita per la supervivència omple de vida la natura i l’esforç hi és sempre present. Només ens cal observar aquelles formigues que corren ansiosament amb pesades cargues per proveir els seus graners, la gosseta que es manté sempre a l’aguait per protegir els cadells o aquella planta que es resisteix a desaparèixer i brota de nou malgrat haver estat trossejada; en són alguns exemples. Tots els éssers vius naixen i creixen lluitant per sobreviure i l’home no n’és una excepció. Però aquest, a diferència de la resta, té la capacitat de desplegar el seu raciocini introduint criteris de lògica i rigor per qüestionar els seus comportaments. L’esforç lligat a la racionalitat humana és al meu entendre el valor més indispensable i essencial ja que si el tenim ben activat ens serà més fàcil despertar-ne d’altres: treball, responsabilitat, perseverança, il·lusió…; tan necessaris per gaudir plenament de la vida.

Podem definir el valor de l’esforç en el sentit més racional i positiu, com aquelles actituds dels éssers humans que serveixen per activar la força necessària per superar els obstacles; això si, amb ple convenciment de respecte a la terra i els éssers vius que hi habiten. Gràcies a aquest esforç la humanitat avança constantment en cultura i tecnologia. Però per desgracia l’home no sempre s’ha comportat de manera respectuosa amb el seu entorn; sovint aprofitant la seva superioritat ha creat i segueix creant destrucció. Quina és la manera d’evitar-ho? Nelson Mandela ho va definir clarament, “L’educació és l’arma més poderosa per canviar el mon”.

En una època amb tantes crisis com la que vivim (econòmica, educativa,… i sobretot de valors) no ens toca més remei que pensar que sense esforç no aconseguirem res; i per tant és del tot necessari espavilar-nos i aprofitar les capacitats que de ben segur tots tenim. Moltes vegades culpem els altres que les coses no surten com voldríem; però hem de ser conscients que l’esforç porta a bons resultats si l’actitud es positiva i ben orientada a allò que ens proposem. En aquest sentit James Allen (1864-1912), considerat com un dels pioners del pensament modern, va dir: “No podem alterar ni evitar el desconcert en les coses físiques del mon ni manipular a ningú segons els nostres criteris; però sí que podem fer l’esforç d’alterar, modificar i perfeccionar las coses interiors de nostra ment per tal de vèncer els obstacles. Les circumstàncies del món en què vivim no estan en contra nostra; estan aquí per ser superades i només si fem aquest esforç de superació creixerem i madurarem”.

El valor de l’esforç sovint ens fa descobrir que el més important no és el resultat sinó el camí que hem hagut de recórrer, pas a pas, fins arribar a l’objectiu desitjat. Per desgràcia la nostra societat, i la del món occidental en general, en els últims anys ha entès que “l’estat del benestar” consisteix casi exclusivament en tenir capacitat econòmica per adquirir bens materials; sense adonar-se que de les coses que més gaudim són aquelles que aconseguim amb esforç.

És important que hi hagi joves amb il•lusió i entusiasme per fer realitat els seus somnis i projectes malgrat les adversitats que es puguin trobar per aconseguir-ho. En aquest sentit tan a la família com a l’escola tenen el gran repte de preparar l’educació bàsica dels més joves, pensant que en qualsevol procés educatiu no han de faltar les matèries més essencials com pot ser llegir i escriure, però sense oblidar la finalitat última de l’educació: preparar adequadament les persones i dotar-les de les eines necessàries per afrontar els problemes que la vida els plantegi i, de ben segur, l’esforç no hi faltarà mai. Espavila’t.