La llibertat d’expressió és el dret que té qualsevol persona a expressar las seves idees lliurament, sense cap censura. I entendrem la llibertat d’informació com extensió de la llibertat d’expressió en qualsevol mitjà, sigui oral, escrit, imprès, etc.; però, existeix una veritable llibertat d’informació?. Jo crec que en la practica és molt difícil. Els mitjans de comunicació mes importants, els que arriben a tothom, estan majoritàriament en mans de grups poderosos d’influència, ja sigui polítics, econòmics, religiosos, etc.; per tant, les idees expressades en aquests mitjans s’imposaran a altres idees que no tenen la mateixa oportunitat de difusió.

La llibertat d’expressió és un dret, encara que moltes vegades es confon amb el dret a dir el que a un li dóna la gana sense cap tipus de responsabilitat. No em sembla acceptable ni admissible que els mitjans de comunicació de masses, aprofitant-se del seu poder i en nom d’una mala entesa llibertat d’expressió manipulin les coses fent una abstracció, quasi sempre negativa, de la realitat per tal de confondre i portar les idees en benefici dels seus interessos.

En els últims anys ens hem acostumat lamentablement a sentir “opinions” (insults, calumnies, fal•làcies, etc.) per part de molta gent, qualificada o no, dient la seva sense cap mirament i quasi sempre al marge de la veritat. Tot això ha portat com a conseqüència la desvalorització de “la paraula”. Els nostres polítics, amb el seu afany de poder desmesurat i ànsies de destruir l’adversari, hi han contribuït de forma espectacular.

En algunes cadenes de televisió, per exemple, es poden seguir diàriament debats de dubtosa credibilitat. Presentadors i tertulians, amb actitud altiva i cara de mala llet, trituren sense gaires miraments tot allò que pot servir per crear polèmica i sobre tot audiència. El nivell cultural del nostra país, en nom de la llibertat d’expressió, encara admet aquest tipus de xafarderia.

Els valors que han de trametre les informacions i opinions, al marge dels mitjans difusors, passen per la credibilitat; és a dir, informar de forma rigorosa i objectiva sense perdre mai de vista la veritat. L’autèntica llibertat d’expressió només serà possible quan la nostra societat hagi aconseguida alts nivells culturals i educatius.

Per acabar vull fer esment a una anècdota que s’atribueix a Sòcrates (filòsof grec del segle V aC.). Diu així: Un home es va adreçar al filòsof per tal d’explicar-li els rumors que havia sentit dir d’un amic comú. Sòcrates, avanç de sentir les explicacions, li va preguntar: “Estàs segur que son veritat els rumors que has sentit?”. “El que hem vols dir és positiu?”. “Aquests rumors tenen alguna utilitat per a nosaltres?”. I, quan aquell home va contestar que no podia assegurar la veritat dels fets; Sòcrates es va imposar dient: “Calla; si el que em vols dir no saps si és veritat, si no és positiu i no té cap utilitat per a nosaltres; perquè ho he de saber?.

Fem l’esforç de reflexionar, fem l’esforç d’entendre que la llibertat d’expressió és quelcom més profund que un safareig, encara que sigui en un plató de televisió. Espavila’t perquè la cultura estigui present en les opinions.