Com cada any a l’acostar-se aquestes Festes la paraula “Solidaritat” sona més que mai. Els mitjans de comunicació amb la seva força mediàtica ens conviden a ser solidaris i a participar en alguna bona causa; ja sigui donant diners, joguines o aliments. Són dies de l’any que la sensibilitat surt a flor de pell i ens porta un missatge que no pot ser més clar: “Som bona gent, tenim bon cor i som capaços d’involucrar-nos i ser generosos”

La Marató de TV3 és l’exemple més rellevant a casa nostra de la influència d’un mitjà de comunicació a la crida a la solidaritat. L’aparell publicitari és tan gran i la causa tan noble, aquest any la investigació per les malalties cancerígenes, que és capaç de moure pobles sencers de tots els racons de Catalunya. Artistes i cantants; escoles, casals, associacions,…; tothom està disposat a participar-hi i les petites o grans accions per part de tots, unides a la bona causa a aconseguir i el poder de l’espectacle televisiu, fan que l’èxit en tots els sentits estigui assegurat; El resultat no pot ser un altre: màxima audiència d’espectadors totalment receptius amb el tema tractat i sobretot una milionària recaptació.

La Marató que any rere any ens ofereix TV3 per tal de fer-nos reflexionar i a la vegada recollir diners per la investigació és molt lloable i mereix tots els elogis; però permeteu-me una reflexió: El concepte de “solidaritat com a valor” des del meu punt de vista te més a veure amb una passejada diària que amb córrer grans maratons; és a dir, caminar pausadament pels camins de la solidaritat humana mig kilòmetre diari els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any pot ser més saludable que córrer els quaranta-dos kilòmetres que marca la marató de cop. Caminar diàriament i a poc a poc per camins solidaris ens permetrà veure amb els nostres propis ulls un munt de necessitats socials que segurament ens havien passat desapercebudes i a les que podrem exercir la nostra solidaritat, ja sigui amb una contribució directa i personal o econòmica.

A tots els recons de Catalunya, des de les grans ciutats fins als pobles més petits, hi trobarem el caliu de nombroses entitats (fundacions, associacions,…) que treballen de forma anònima i humil per intentar resoldre conflictes i necessitats que la vida planteja i que per desgràcia les diferents administracions governamentals no hi poden fer front. Són entitats que exerceixen la solidaritat de primera mà i que no disposen en general d’una gran força mediàtica de difusió. M’agradaria pensar que el gran enrenou i desplegament publicitari que provoca la Marató de TV3 no treu en part l’iterés i també recursos econòmics d’aquestes petites, però absolutament necessàries, entitats. Els catalans tenim bon cor i això implica esforç, compromís i solidaritat. Tots els dies de l’any son bons per caminar en aquesta direcció. Espavila’t.