La Mitja Marató de Granollers ens ha permès constatar que els valors de la cultura de l’Esforç no estan totalment oblidats com moltes persones creuen. El passat cap de setmana hem pogut veure a la nostra ciutat persones de totes les edats (homes, dones, nens, nenes,…) sense cap tipus de distinció social, juntes i totalment engrescades per participar a la cursa, expressant la seva il·lusió pertot arreu.

Des de fa alguns mesos, molts dels participants ja estaven convençuts de fer la cursa i es preparaven fort. Els seus comentaris eren molt engrescadors: “Aquest any correré per primer cop, en tinc ganes”, deien uns; “El meu amic ja hi va córrer l’any passat i ho va fer en un temps raonables i es va sentir bé i m’he engrescat”, deien altres. “El meu fill de sis anys correrà La Mini Marató, cada diumenge ens entrenem i pot ésser que m’hi apunti jo hi tot”, deia un pare molt cofoi del seu fill.

Les ganes de participar, el convenciment de que son capaços de fer-ho i el resultat sempre satisfactori, al marge de la distància correguda i el temps emprat, han satisfet plenament a la majoria dels participants.

La ciutat s’ha bolcat per veure-la passar, tant en la densitat i alegria dels atletes a la sortida com en el degoteig i esgotament de l’arribada.

Les mostres de suport a l’Esforç de tots plegats van ésser constants. “Falta poc, endavant”, deien alguns a l’alçada de la plaça de la Corona. “Sois cojonudos”, deia un altre una mica més avall, i sempre amb la rerefons dels aplaudiments de tothom.

I del temps, del temps meteorològic, què em podem dir. Tampoc va fallar, davant de tanta eufòria no va tenir més remei que estar a l’alçada de les circumstàncies. Vàrem tenir un dia totalment radiant.

El diumenge al migdia vaig brindar amb cava per l’entusiasme col·lectiu demostrat i per l’Esforç individual de tots els atletes participants. Va ésser un èxit, no podia ser de cap altra manera.

A la propera “ mitja” tots hi podem participar. ESPAVILA’T per córrer de valent.