L’objectiu bàsic i prioritari de l’Administració, ja sigui en l’àmbit local o estatal, ha de ser la prestació dels seus serveis a la ciutadania amb la màxima eficàcia i eficiència. L’eficàcia fa referència a la capacitat d’aconseguir un objectiu desitjat; l’eficiència és la capacitat d’aconseguir aquest objectiu amb el mínim de recursos possibles i disponibles. L’eficiència es pot definir també com la relació entre els resultats obtinguts i els recursos utilitzats; i en aquest sentit, l’Administració Pública ha de cuidar molt bé que els recursos guardin l’equilibri d’una fiscalitat justa. Permeteu-me un exemple: Matar una aranya a canonades pot ser eficaç, però en cap cas és eficient ja que això representaria aplicar recursos desproporcionats respecta l’objectiu a aconseguir.

Una bona Administració té l’obligació de ser eficaç amb la major eficiència, mesurant mot bé els recursos i cabals públics, sense demanar esforços desproporcionats als ciutadans com a conseqüència de les seves pròpies incapacitats. La ineficiència dels governants ha portat molt sovint com a resultat el malbaratament dels cabals públics, els diners de tots, generant fraus de dimensions considerables. Desgraciadament en tenim molts exemples.

És “vox pópuli” que l’Administració Publica no compleix de forma general amb les seves obligacions; és molt lenta, poc receptiva i la seva estructura és cara de mantenir. La creença que l’Administració és un monstre irreformable que moltes vegades es devora a si mateix víctima de burocràcies obsoletes, difícilment justificables econòmicament; ha fet perdre la confiança dels ciutadans i és profundament criticada per la seva ineficiència.

L’Administració Publica del segle XXI demana una reforma amb profunditat i la capacitat d’estar a l’alçada dels nous temps, justificant la seva existència al prestar serveis als ciutadans i no com senyala durament un informe de la OCDE “assegurar un lloc de treball estable als funcionaris”.

La nova Administració ha de ser útil; és a dir, s’ha d’adaptar a les necessitats i ser receptiva als ciutadans i no a la inversa. Ha de ser més àgil; de fàcil accés i la burocràcia no ha d’eternitzar els problemes ni ha de servir sistemàticament per posar pals a les rodes a les iniciatives innovadores. I, sobre tot; ha de ser econòmicament sostenible.

Reformar l’Administració Publica per tal de fer-la més receptiva i creïble requereix un gran esforç per part de tothom. Els polítics i funcionaris tenen el deure d’intentar-ho i tots i cada un dels ciutadans tenim el dret d’exigir-ho. Espavila’t.