Ja hi tornem a ser. Cada vegada que canvia el color dels polítics, tan de dreta com d’esquerra, es vol canviar el sistema educatiu; com si es tractés de projectar les seves conviccions ideològiques reformant l’ensenyament. Aquest fet per desgràcia genera inestabilitat i això no és bo per ningú, ni pels professionals de l’educació ni pels alumnes, ja que l’educació sobretot necessita estabilitat i rigor.

“L’educació hauria d’estar per sobre de qualsevol debat polític partidista. Hi hauria d’haver institucions molt més enllà dels partits, consensuades per tots i gestionades per una societat civil activa, diversa i plural. És un tema massa important per deixar-ho en mans exclusives dels polítics i ha de tenir un consens a prova d’eleccions”; això és el que opina el catedràtic finlandès TIMO RIIHO tot fent una crítica al nostra sistema educatiu en comparació amb l’educació finlandesa, la millor d’Europa segons l’OCDE. Aquestes reflexions tenen una lògica aclaparadora ja que l’educació és vital per aconseguir una societat millor en tots els sentits. Primer és l’educació i després, com a conseqüència d’un bon aprenentatge que ens permeti reflexionar en llibertat, trobarem les idees polítiques, religioses, etc. que més s’identifiquin en la manera de ser de cada persona.

La complexitat existent en els nostres dies requereix una educació molt més àmplia i eficaç. S’ha de donar als nens i joves una mirada respectuosa del mon i s’ha de transmetre gust per aprendre, fomentant iniciativa i curiositat per la recerca. CLAUDIO NARANJO, metge i doctor en educació, que per cert va fer recentment una conferència multitudinària a l’Auditori de Granollers convidat pel Gran Centre, fa les següents reflexions: “Limitar l’educació a una mera transmissió d’informacions és un gran frau. En els sistemes educatius tradicionals es descuida en gran manera l’educació emocional; els alumnes no tenen ganes ni els motiva aprendre a la força. És necessari ajudar als mestres i educadors a trobar noves vies perquè l’educació es converteixi en una verdadera font d’aprenentatge”.

La crisi econòmica i de valors, l’atur juvenil tan generalitzat i el fracàs escolar que segons els experts ronda el 30% ens menen sens dubte cap a una societat de comportaments no desitjats. En els temps que corren, i abanç que naufragui el vaixell, es fa imprescindible apostar per una educació que doni molta importància als valors ètics i ajudi a trobar les capacitats individuals de cadascú; perquè, no hi a cap alumne que per si mateix es pugui considerar un inútil per l’aprenentatge, “burro” per dir-ho de forma planera; el que passa és que els educadors no han pogut o sabut ajudar-lo a desplegar aquelles capacitats que de ben segur que té. L’Administració ha de fer un gran esforç en aquest sentit; els anys d’educació obligatòria de tots els nens i joves han de servir precisament per això: Aconseguir una societat que tothom trobi el seu lloc i que cadascú pugui aportar els valors i capacitats més personals. Espavila’t.