Per iniciar i desenvolupar un projecte de qualsevol tipus; personal, empresarial, polític, etc., és necessari la dedicació i esforç. Per altre part, tenir les idees clares, és a dir creure en el projecte iniciat i en les seves possibilitats de futur, ens motivarà per tirar endavant. Però, Quin és el veritable motor que ens permetrà superar qualsevol contrarietat?. Quina força ens farà veure els obstacles de manera més planera? Dons ni més ni menys que L’ENTUSIASME.

L’ Entusiasme, segons diu el diccionari: “És una exaltació de l’ ànima”. És un estat d’apassionament que ens ajuda a veure els nostres projectes de forma satisfactòria i engrescadora, que converteix el camí per arribar-hi en recte i planer, malgrat ser en realitat, tortuós i ple de pedres. Tenir aquest estat d’ànim i mantenir-lo al llarg del temps, malgrat les desil•lusions que comporta el dia a dia, pot ser l’eina més segura per garantir el bon resultat d’allò que ens proposem o si més no per arribar més lluny.

Francesc Torralba, Director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, escriu al Diari Avui en el seu article: “Dosis d’entusiasme”:

“Sembla que la nostra època respira més nostàlgia que entusiasme, més melancolia que no pas esperança. I, no obstant això, sense entusiasme, no podem fer realitat cap dels projectes individuals o col•lectius que ens proposem. Amb entusiasme tampoc és clar que arribin a bon port, però de ben segur arribaran mes lluny del previst.

L’entusiasme no es fabrica a través d’una campanya publicitària milionària, ni es transmet com els coneixements o els sabers. És un estat d’ànim que es contagia, però no obeeix unes lleis lògiques. Els professors sabem molt bé que el nostre entusiasme en una determinada matèria no garanteix que un sol alumne s’hi entusiasmi mínimament. Amb tot, els nostres joves tenen dret a entusiasmar-se, els hem de donar la possibilitat que tensin l’arc i apuntin lluny, que es posin en camí, encara que sàpiguen, de ben antuvi, que està ple de pedres i esbarzers “.

De totes maneres no s’ha de confondre l’entusiasme amb estats d’eufòria generalment mancats d’esperit crític que es manifesten amb alegria desmesurada i molt soroll. L’entusiasme ben entès no és això, és quelcom més profund, més intern, tal com diu la seva definició és una exaltació de l’ànima.

De tan en tant et trobes persones, independentment de l’edat que tinguin, realment entusiastes; no necessàriament alegres o optimistes, però que la seva manera d’entendre certes coses ens contagia. Segons en Francesc Torralba, l’entusiasme no es compra ni es ven, però tenim dret a trobar allò que ens pot entusiasmar. Em de fer l’esforç d’intentar-ho. Espavila’t.