L’instin de supervivència omple de vida la natura, l’esforç hi és sempre present; només ens cal observar-la de prop: aquelles formigues que corren ansiosament amb pesades càrregues per proveir els seus graners, la gosseta que es manté sempre a l’aguait per protegir els seus cadells o aquella planta que es resisteix a desaparèixer i brota de nou malgrat haver estat trossejada; en són uns exemples. Tots els éssers vius neixen i creixen lluitant per sobreviure i l’home no n’és una excepció; però aquest, a diferència de la resta, té la capacitat de desplegar el seu raciocini introduint criteris de lògica i rigor per qüestionar els seus comportaments. L’esforç lligat a la racionalitat humana és un valor bàsic, global, indispensable, vital…; és al meu entendre el “Rei dels Valors”, ja que si ho tenim ben activat serà fàcil despertar-ne d’altres: treball, responsabilitat, perseverança, il•lusió… tan necessaris per viure i alhora gaudir de la vida.

Podem definir el “valor de l’esforç”, en el sentit més positiu, com aquelles accions o actituds dels éssers humans que serveixen per activar la força necessària per superar els obstacles que la pròpia vida planteja; això sí, amb ple convenciment de respecte a la terra i els éssers vius que hi habiten. Gracies a aquest esforç la humanitat avança sense parar culturalment i tecnològicament. Però per desgracia l’home no sempre s’ha comportat de manera respectuosa amb el seu entorn, sovint aprofitant la seva força ha creat i crea destrucció. Quina és la manera d’evitar-ho? Només hi ha una: L’educació. Nelson Mandela ho va definir de manera contundent, “L’educació és l’arma més poderosa que pots utilitzar per canviar el món”.

És necessari educar la força mental; la ment, com qualsevol muscle es desenvolupa amb l’ús i l’exercici constant. La cultura de l’esforç l’hem d’anar treballant cada dia, com una llavor que germina i creix per convertir-se en una planta amb les seves arrels, fulles i flors. “Val la pena esforçar-se” per construir una societat més democràtica, més justa i sobretot molt més humana. En una època amb tantes crisis com la que vivim (econòmica, educativa,… i sobretot de valors) no ens toca més remei que pensar que “sense esforç no aconseguirem res”; i per tant és del tot necessari espavilar-nos i aprofitar les capacitats que de ben segur tots tenim. Moltes vegades culpem els altres que les coses no surten com voldríem; però hem de ser conscients que l’esforç porta a bons resultats si l’actitud és positiva i ben orientada a allò que ens proposem. En aquest sentit James Allen (1864-1912), considerat com un dels pioners del pensament modern, va dir aquestes paraules: “No podem alterar ni evitar el desconcert en les coses físiques del món ni manipular a ningú segons els nostres criteris; però sí que podem fer l’esforç d’alterar, modificar i perfeccionar les coses interiors de nostra ment per tal de vèncer els obstacles. Les circumstàncies del món en què vivim no estan en contra nostra; estan aquí per ser superades i només si fem aquest esforç de superació creixerem i madurarem”.

El valor de l’esforç sovint ens fa descobrir que el més important no és el resultat sinó el camí que hem hagut de recorre, pas a pas, fins a arribar a l’objectiu desitjat. La satisfacció d’arribar a aquesta fita amb esforç és màxima i ens ajuda a créixer com a persones. Per desgràcia la nostra societat, i la del món occidental en general, en els últims anys ha entès que “l’estat del benestar” consisteix quasi exclusivament a tenir capacitat econòmica per adquirir béns materials; sense adonar-se que de les coses que més gaudim són aquelles que aconseguim amb esforç.

És important que hi hagi joves amb il•lusió i entusiasme per fer realitat els seus somnis i projectes malgrat les adversitats que es puguin trobar per aconseguir-ho. Així doncs la formació és un factor clau perquè els farà menys manipulables i alhora els proporciona recursos per afrontar la realitat; però, al marge de qualsevol titulació acadèmica, serà impossible prescindir de valors tan necessaris com: “l’afany per aprendre i l’ètica de l’esforç”.

Estudiar i formar-se és necessari per afrontar millor les circumstàncies personals i laborals. En aquest sentit tan a la família com a l’escola tenen el gran repte de preparar l’educació bàsica dels més joves; tenint en conte que en qualsevol procés educatiu no han de faltar les matèries més essencials com pot ser llegir i escriure, però sense oblidar la finalitat última de l’educació: Preparar degudament a les persones i dotar-les de les eines necessàries per afrontar plenament els problemes que la vida plantegi i; de ben segur, l’esforç hi serà sempre present. Espavila’t.