Llegeixo en el Butlletí Municipal de Granollers d’aquest mes, que l’Ajuntament ha convidat a un artista de renom a transformar, amb la seva intervenció, una paret mitgera d’un edifici de la ciutat que queda a la vista dels vianants. Aquest fet, segons comenta el butlletí, s’emmarca dintre del projecte “murs que parlen” que ha posat en marxa el nostre consistori. Felicitats per aquesta iniciativa! Jo personalment, com arquitecte, sempre he cregut en la necessitat de fer més viva la ciutat i donar-li més color; i és precisament en aquest sentit, que considero encertat que alguns murs que apareixen a la vista a molts indrets del paisatge urbà, puguin ser capaços d’establir un diàleg creatiu amb els vianants. Un canvi de rumb en el concepte cromàtic dels edificis és desitjable, ja que per desgràcia, les normatives municipals i els criteris, sovint restrictius, dels governats han donat poc marge de maniobra per jugar amb els colors i molt menys per fer dibuixos i murals a les parets mitgeres dels edificis.

Bé, tal com he dit, a mi sempre m’han agradat les expressions artístiques i el color; i precisament per això, vull reivindicar un mural que es va fer a Granollers a principis dels anys noranta del segle passat en el qual vaig participar activament. Es tracta d’un mural fet a la paret mitgera, costat ponent, de l’edifici de l’empresa Laboratori del Vallès de control de qualitat de l’edificació que està situat al carrer Josep Carner, 27. Si us ve gust, malgrat els anys transcorreguts, encara el podeu contemplar en tot el seu esplendor! És un mural que expressa gràficament l’activitat constructiva del mateix edifici. I sempre ha tingut ganes de parlar i dialogar amb els vianants; però desgraciadament ha sigut poc escoltat!

La decisió de fer aquells dibuixos, en uns anys tan poc favorables per fer disbauxes artístiques a la nostra ciutat, es deu a dos factors: per una banda acabava de fer un viatge a la ciutat francesa d’Albertville i havia tingut ocasió de contemplar en aquella ciutat murals esplèndids; per una altra banda, volia fer alguna cosa diferent, encara que fos contraria a la normativa d’aquells anys. En definitiva: Estava engrescat i això era suficient per fer-ho!

El mural el va realitzar el pintor de la nostra ciutat Sr. Vidal i evidentment es fa fer sense el permís previ de l’Ajuntament; d’haver-lo demanat estic convençut que no s’hauria concedit. La normativa, la burocràcia i la poca predisposició del consistori ho haurien impedit. Una vegada acabat el mural, com un fet consumat, el regidor d’obres de l’Ajuntament em varen fer una certa reprimenda; però, la cosa no va arribar més lluny.

Des de fa més de vint anys, el mural està present al carrer Josep Carner. No hi varen intervenir persones de reconeguda de fama internacional, ni butlletins municipals que l’exalcessin; però, crec que expressa de manera molt digna tot allò que vol trametre.

Els edificis que formen la trama dels pobles i ciutats són el decorat de les vivències de les persones; per tant els colors no hi poden faltar. Celebro que el nostre Ajuntament evolucioni en aquest sentit. Què opines? Espavila’t.