Com pot ser que hi hagi persones ocupant càrrecs públics de primer ordre amb un pensament tan tronat? Com pot ser que en un Estat suposadament democràtic tot un Sr Ministre, i per si no fos poc d’Educació, que s’atreveixi a dir que els nens i nenes catalans a l’escola han de ser molt més espanyolitzats? Només se m’acudeix una resposta: Aquest Sr. encara creu que l’escola ha d’imposar dogmes, adoctrinaments i falses creences, a l’estil de l’antic regim, per tal de controlar-ho tot i evitar que les persones puguin pensar i raonar en plena llibertat. No home no; l’escola del nostra temps ha de fer l’esforç, i en part em consta que a casa nostra ho està fent, d’obrir la ment dels nens i nenes per tal de veure àmpliament el món. Per sort molta gent educada en el franquisme hem fet l’esforç d’evolucionar i desempallegar-nos dels prejudicis adquirits però, pel que sembla; encara hi ha hereus de l’antic regim disposats a posar tota mena d’entrebancs als principis més bàsics de llibertat.

“L’educació és l’arma més poderosa que pots utilitzar per canviar el món”. Aquestes paraules de Nelson Mandela defineixen molt bé cap a on s’han de dirigir els esforços per millorar la societat; però, quan diem la paraula “educació”, no l’entendrem mai com a dogmes imposats per ningú; sinó a la manera que defineix precisament la Unesco: “L’Educació és forjar éssers humans lliures i responsables”. L’escola ben entesa ha de donar respostes personals a tot tipus de preguntes i també a aquelles grans preguntes existencials; però un cop dit això, l’educació de veritat només és dir-li a una persona: No et deixis imposar; pensa, informat, raona, decideix el que vols fer i actua segons els teus criteris i amb plena Llibertat però a la vegada amb plena Responsabilitat dels teus actes.

No renunciant en absolut a les definicions anteriors com a sentit principal de l’educació; val a dir, que qualsevol procés educatiu està necessàriament lligat a les costums, tradicions, llengua… de cada lloc a on es desenvolupa i això fa que la seva cultura s’enriqueixi. L’educació de les persones i el respecte a la diversitat cultural dels pobles és imprescindible per aconseguir un món millor.

Catalunya té uns fets diferencials: historia, costums, llengua… molt arrelats a la terra; això fa que puguem parlar de la nostra Nació. Una Nació dintre de l’Estat espanyol; però, aquest no ha fet mai l’esforç de reconeix-ho. Durant la dictadura per la força de les armes es varen anul•lar tots els drets i desgraciadament a hores d’ara, amb insults i desqualificacions, algú pretén fer el mateix. Els que pretenen espanyolitzar Catalunya haurien de saber que la nostra cultura ve de lluny: els catalans no parlem català per fer la guitza a ningú; de veritat, no volem fer la punyeta. És la nostra cultura; només demanem respecte. Ja seria hora que s’entengués així. Espavila’t.