… i un bon dia neix el teu fill. I la teva vida personal desapareix per donar pas a una nova vida que depèn exclusivament de tu. Això significa que s’han acabat les tardes de tranquil•litat, les nits de festa i les llargues dormides dels diumenges al matí. Però tot s’ho val, ho canvies per una nova personeta que és part d’un mateix i que veus en ell/a tot el teu esforç, la teva il•lusió i moltes esperances.

Tenir un fill és molt dur i molt més tal i com estan les coses avui en dia. De ben segur que els nostres avis es posaran les mans al cap si llegeixen això, em diran que abans si era difícil tenir un fill sense les comoditats d’avui en dia, però crec que m’entendran quan els hi expliqui que aquestes comoditats s’han convertit en majors dificultats.

Avui en dia tots treballem fora de casa, la vida és accelerada i el menjar és al “taper”. Ara toquen canvis, t’has de modificar els horaris per tal d’estar amb el teu fill, en part perquè és necessari i en part perquè ho vols. Però tampoc no pots prescindir del sou per què tot el que la societat actual et dona s’ha de pagar, ens hem acostumats a les comoditats i no sabem viure sense elles.

Les ajudes de l’Estat no arriben ni a la sola de la sabata, les prestacions econòmiques son insuficients i les reduccions laborals, els permisos, etc. fan riure. Per altre part, volen que tinguem més i més fills per tal de cobrir les futures (i no tan futures) jubilacions. – Senyors meus, si jo tingues el seu sou, tindria més d’un fill, segur -. Per posar un exemple: al meu poble hi ha aproximadament una taxa de natalitat de 670 naixements l’any i existeixen 14 places públiques de llar d’infants per a tots.

Per tant, que ens queda; l’esforç diari de tirar endavant el més bonic de la casa, amb la feina, la vida en parella i el estar sol una estoneta… i tot esforç té una gran recompensa, el teu fill.

Espavila’t, perque val la pena…