Això és el que opina el professor i economista italià Ricard Petrella. La pobresa, segons diu, no és un fet natural com poden ser els fenòmens climàtics o la genètica de cadascú. Les persones no neixen pobres; és precisament la societat la que les etiqueta, les col·loca i les resigna a viure en ambients de pobresa, i moltes vegades de pobresa extrema. Per tant, si la pobresa no és un fet natural, vol dir que es pot eradicar i fins i tot declarar-la il·legal. Per aconseguir-ho no és suficient practicar la caritat i amagar les causes humanes i socials que provoquen l’empobriment generalitzat; del que es tracta, segons el professor, és de posar fora de la llei els factors o causes estructurals que són l’origen de les desigualtats, de l’empobriment i de l’exclusió de milions de persones. Això demana declarar il·legals moltes institucions i pràctiques socials que dificulten l’economia i la justícia social, que en definitiva impedeixen i ataquen l’exercici democràtic de la ciutadania.

Moltes societats que anomenem avançades i democràtiques, entre les quals ens hi trobem nosaltres, són atacades contínuament per comportament demagògics fins al punt de ferir de mort l’esperit democràtic. Constantment estem sotmesos a opinions que modifiquen la realitat, fal·làcies i retòriques perverses dels que tenen el poder amb l’única finalitat d’anul·lar la capacitat de decisió dels ciutadans, inculcant sentiments de por, odi o desitjos, per tal d’aconseguir els seus propòsits. D’aquesta manera veiem com entitats financeres, empreses energètiques o grans cadenes de distribució, entre altres, acumulen any rere any beneficis multimilionaris amb el vistiplau, tracte de favor i sovint amb corrupteles dels que exerceixen el poder polític. I, quin és el resultat de tot això? Doncs, una desigualtat cada dia més notòria entre els rics i les classes més desfavorides. Intermón Oxfam avisa que l’u per cent de les persones més riques del món acumulen més diners que el noranta-nou per cent restant. I parlant de Catalunya la concentració de riquesa també és ben present: les vint fortunes més grans van augmentar l’any passat el seu patrimoni en un trenta-quatre per cent.

El professor Ricard Petrella veu inhumana aquesta desigualtat social i la defineix com la “autèntica esclavitud del nostre temps”. Considera que de la mateixa manera que en el segle XIX es va declarar il·legal l’esclavitud humana i això va representar un gran progrés; ara toca il·legalitzar la pobresa. Ara toca anar a l’arrel del problema i exercir l’autèntica democràcia per eliminar els comportaments corruptes i, a la vegada, perseguir la disbauxa dels poderosos que s’enriqueixen sense miraments a costa de les necessitats dels altres. Això demana fiscalitats justes, lluitar contra l’evasió de capitals i tancament dels refugis i paradisos fiscals. La globalitat mundial, sense unes polítiques socials efectives que pensin en el bé comú, ens porta directament cap a una destrucció massiva dels més febles en benefici dels poderosos.

Diuen els entesos que al món hi ha recursos suficients per tothom, però desgraciadament estan en mans d’uns quants afortunats que se’ls han fet seus. És necessari establir un gran debat per descentralitzar la riquesa i aconseguir que tots i cada un dels ciutadans de mon, mitjançant el seu esforç, puguin tenir accés als recursos mínims i necessaris per viure amb dignitat. La pobresa cada dia va en augment i això no ens porta enlloc! Com ho veus? Espavila’t.