Sense actes de desobediència el món actual seria tal com és ara? Jordi Armadans, director de “Fundació per la Pau”, en un escrit a la revista Valors, respon la pregunta: “No! És evident que el món no va néixer amb drets humans, democràcia, respecte a les minories… De fet, fins fa ben poc les dones no podien votar, els negres estaven en condicions d’esclavatge, els pobres estaven en estat de marginació, etc. L’imperi de la llei mai ha estat associat amb la justícia, en absolut. I, fins i tot, de vegades, l’imperi de la llei ha servit per esclafar la pròpia justícia. Per tant, és evident que desobeir les lleis ha estat una forma per eixamplar la democràcia, els drets i les llibertats”. En aquest sentit podríem citar un munt  de personatges  que, en diferents moments de la història,  varen desobeir lleis injustes pel bé de la humanitat: Gandhi, Martin Luther King, Nelson Mandela, …  i; en un terreny molt més proper  i anònim tots recordem,  per exemple, el moviment d’objecció de consciència que es va fer a casa nostra al final de la dictadura militar i que va provocar que la Constitució Espanyola incorporés l’objecció de consciència com un dret de les persones.

      Malgrat tot; els ciutadans davant d’una o diverses lleis que consideren injustes, segurament portats per la por a represàlies i multes de les autoritats, en general adopten actituds poc reivindicatives. L’actitud dels més conformistes podria ser l’obediència cega; és a dir, obeir al peu de la lletra la llei sense entrar en valoracions. Aquesta actitud pot ser bona en molts casos; però nefasta quan estan en joc drets i llibertats, ja que la falta de raonaments crítics pot servir per donar ales a tots aquells que estan interessats a perpetuar les injustícies. Hi ha un altre grup de ciutadans que, malgrat no està d’acord en unes determinades lleis, no volen comprometre’s i adopten una actitud de frivolitat: per una banda mostren predisposició a l’obediència; però, en el fons, busquen la “trampa” per tal de no obeir del tot. Aquestes actituds, molt presents entre nosaltres, no són dignes d’un Estat democràtic com vol ser el nostre, ja que, al contrari del que passa en una dictadura, les lleis s’han de raonar i pactar; per tant, en cas d’injustícies, el col·lectiu afectat té dret a queixar-se pacíficament i, arribat el cas, a fer ús de la desobediència entesa com a valor humà.

      El valor de la desobediència s’adquireix quan un determinat col·lectiu de persones rebutja de forma clara i publica les lleis injustes; i, a la vegada, assumint les conseqüències dels seus actes, intenta de forma pacífica trobar solucions sense aconseguir-ho. Tal com diu Jordi Armadans: “La desobediència s’ha d’aplicar quan l’autoritat ja no escolta i no mostra cap intenció de canviar”. En aquest mateix sentit, una gran majoria de catalans reivindiquem uns drets que considerem legítims i l’Estat espanyol no mostra cap intenció d’escoltar. Serem capaços d’arribar fins al final i assumir les conseqüències? Com ho veus? Espavila’t.