El nivell democràtic d’una nació te molt a veure amb l’actitud ètica dels ciutadans que la formen i precisament els valors ètics no son el punt fort de la nostra societat. Ens manca voluntat de fer les coses ben fetes i també ens manca un clima social que reconegui a les persones rectes i arraconi a aquelles amb comportaments poc dignes. Vivim en una societat a on les corrupteles estan a l’ordre del dia a molts nivells. Els casos de corrupció que impliquen a polítics i governants en son l’aparador més visible; però segurament que aquests casos que surten a la llum son només una petita mostra de tot el que realment està passant. El poder exercit sense actituds ètiques crea corrupteles i això fa que els nostres governants en general, independentment del color polític que representen, no siguin capaços de dignificar les Institucions (Govern, Ajuntaments, Diputacions,…) i generar credibilitat i confiança entre els ciutadans.

Exercir la política vol dir fer un servei d’interès general; vol dir, que les persones elegides a les urnes han de demostrar en tot moment bones practiques de la vida democràtica; com per exemple: honestedat, austeritat, capacitat de servei, justícia, equitat, tolerància, coratge…; però, per desgràcia aquests valors no són fàcils de trobar-los dintre dels que exerceixen el poder polític a casa nostra. Els experts afirmen que la falta de valors ètics ens ve de lluny i entre les causes trobem la poca cultura democràtica en general i l’herència de la dictadura franquista.

A la vista dels casos de corrupció que apareixen constantment el Govern de la Generalitat va convocar una “Cimera anti-corrupció” per tal establir normes que ajudin a posar una mica de fre a la disbauxa; però, perquè serveixen aquestes normes? Victòria Camps, doctora en Filosofia i catedràtica d’Ètica, afirma que “l’ètica no és una col•lecció de normes, és una sensibilitat. Si no hi ha voluntat, que és més sentimental que racional, no serveixen per a res”. La persona que exerceix la política pensant només en el propi benefici i s’oblida dels deures que te amb els ciutadans que l’han votat és la negació més absoluta dels valors ètics.

Per acabar permeteu-me una reflexió: Cada persona es planteja fites en la seva vida en funció de les seves il•lusions i capacitats; estudia i es prepara per aconseguir un lloc rellevant dintre de la societat. Vull entendre que per una persona que es dediqui a la política; arribar a ser president, alcalde, conseller, parlamentari,… , després de ser elegit pels ciutadans és aconseguir una fita molt preuada; és la realització màxima i el reconeixement a una carrera política. Com pot ser que hi hagi polítics amb un pensament tan ranci que destrossin aquesta carrera amb corrupteles?. Penso que per un Alcalde la seva màxima aspiració és ser recordat pels seus ciutadans com el millor Alcalde. I; del Rei que opineu? Perquè embruta la seva imatge? No ni ha prou de tenir el privilegi de ser Rei i esforçar-se en ser recordat com un gran rei? Els valors ètics necessiten voluntat d’esforç, reconeixement i bones actituds per tots. Espavila’t.