Cada dos per tres, els mitjans de comunicació ens sorprenen amb notícies esgarrifoses en què persones o grups organitzats fanàtics de l’Islam, provoquen actes terroristes de destrucció massiva en els que sovint perden la vida persones innocents. Desgraciadament, al llarg de la historia, la religió ha marcat i reprimit en molts aspectes, la vida de les persones i els fanatismes han sembrat horror i desesperació. No s’ha de perdre de vista que els crims més grans de la humanitat, s’han basat sovint en creences religioses i sempre induïts per gent sense escrúpols que inciten a matar en nom d’un Déu.

A hores d’ara és l’Islam la religió que vol imposar el seu poder amb la força de les armes i sembrar terror i destrucció; però, en altres moments de la història, el Cristianisme també va provocar conflictes i lluites en nom de Déu. Només cal recordar les famoses “Creuades”, verdaderes guerres de religió; o la “Santa Inquisició”, durant l’edat mitjana, que era una institució de l’església catòlica que tenia la missió d’acabar amb l’heretgia i, per aconseguir-ho, establia “tribunals” per tot el món que eren els encarregats de “jutjar” als bruixots, ateus o aquells que adoraven el dimoni. El resultat de tot això va provocar injustícies a manta, tortures abominables i condemnes d’innocents que varen morir a la foguera.

L’Islam i també el Cristianisme són religions basades en dogmes de fe existencials i pensament únic que d’alguna manera poden anul·lar o limitar el lliure desenvolupament de les persones; i aquest fet, i sobretot si el nivell cultural dels seus seguidors és baix, d’alguna manera pot provocar que líders sense escrúpols, aprofitant-se del seu poder, puguin fomentar fanatismes radicals per incitar a persones vulnerables a fer accions propagandistes i, fins i tot, sembrar odi i terror per arribar a tenir altes cotes d’influència i poder que difícilment aconseguirien democràticament.

Parlant de religió i fanatismes, deixeu transcriure unes paraules que vaig llegir l’altre dia en una -carta del lector de “El Periódico” – que crec molt encertades: “El dia que la religió deixi de tenir influencia sobre l’home, potser tot serà diferent. El dia que l’home aprengui a pensar per si mateix i no sota les directrius de persones de dubtosa moralitat que, amagant-se darrere de la religió, imposen les formes de viure i pensar; potser, aquest dia començarà a ser diferent la relació entre les cultures”.

Els fanatismes radicals en general, i els religiosos en particular, a la llarga segur que es poden prevenir perquè el seu origen, sense cap mena de dubte, es basa en el nivell cultural de la societat. Els mecanismes per combatre els actes terroristes, segurament poden ser  més efectius els llibres i mestres  que la repressió de la policia o l’exèrcit. Per una cultura religiosa molt més humana! Espavila’t.