Hem començat un any més?
Si; però, aquest any amb un dia de propina! Tres-cents seixanta-sis dies; vuit mil set-centes vuitanta-quatre hores per viure i, si em deixeu ser una mica optimista, per gaudir de tot allò que siguem capaços de fer; però, com serà l’any que comença?, milloraran les coses?, superarem d’una vegada per totes la crisi econòmica?, què passarà políticament parlant? Doncs mireu, malgrat que pugui tenir alguna idea prefixada, he de dir que no ho sé!; però, per aclarir una miqueta aquestes preguntes vull recordar unes paraules de Thomas Carlyle, escriptor i professor escocès del segle XIX: “Que aquesta és una mala època? Doncs bé, estem aquí per fer-la millor”.
Els dies i els mesos passaran obligatòriament per a tothom i cadascú els viurà a la seva manera. Alguns diran que el temps és or, i possiblement ho malgastaran; altres intentaran matar-lo com sigui per no avorrir-se. Els que tinguin il·lusions i s’impliquin en tot allò que facin; sovint, entregats de ple en les seves activitats, perdran la noció del temps que, sense cap mena de dubte, és la clau per viure intensament. En canvi; és molt probable que el temps sigui llarg i feixuc pels que visquin desmotivats, que per desgràcia són molts! Aquests, segurament portats per la mandra i la manca d’esforç, consultaran sovint el rellotge neguitós per desempallegar-se de tot allò (obligacions, treball, etc.) que no els permet-hi sentir-se a gust.
D’acord amb el que parlem, vull explicar-vos una historieta ben representativa: “‹‹Es troben dos amics que fa temps que no es veien i, després de les abraçades de rigor, l’un va comentar-li a l’altre: -d’un temps ençà em fan molt mal els peus, hi ha moments que el dolor és insuportable! -Doncs; què et passa, ja has anat al metge?, -va preguntar-li l’amic-. -No, no hi he anat!, -va contestar; i tot seguit digué-: -el que em passa és que porto les sabates molt ajustades, dos números menys del que necessito. -I aquest és el problema?; posa’t les sabates adequades i no hauràs de patir més!, -va aconsellar-li el seu amic amb cara de perplexitat-. -La resposta va ser contundent-: -no ho faré pas!; perquè, la sensació de benestar que tinc quan arribo a casa al vespre i me les trec és sublim!››” Evidentment, l’autèntic benestar no s’ha d’entendre d’aquesta manera; però, quantes persones, com el bon amic de les sabates, esperen els moments de lleure per gaudir i sentir-se a gust? La finalitat màxima de l’ésser humà, segons els entesos, és aconseguir la felicitat; i això demana esforç per acceptar i estimar tot el que fem, sigui el que sigui, i viure cada instant.
Viure “l’ara i aquí” no és gens fàcil; però és la clau del benestar. En aquest sentit el Dalai Lama va fer aquesta reflexió: “Només existeixen dos dies a l’any que no podem fer res: Un es diu ahir, el passat, i l’altre es diu demà, el futur; per tant, avui és el dia ideal per estimar, fer i sobretot viure!”.
Acabo aquest escrit desitjant-vos un feliç any nou i molta sort; tot fent referència a unes paraules del professor canadenc Stephen Leacock: “Crec moltíssim en la sort; però descobreixo que com més m’esforço més sort tinc”. Espavila’t.