Avui parlaré de POLITICA i de POLITICS . Com que el tema te la seva complexitat, he consultat en primer lloc el que diu la Gran Enciclopèdia Catalana. Crec que es una manera rigorosa d´aclarir dubtes.

A la paraula POLITICA li dedica tot una pagina de lletra petita i amb moltes definicions. Jo em quedaré amb la que en aquest cas amb sembla mes idònia: “ Conjunt d´activitats teòriques i pràctiques referents a les relacions entre els ciutadans d´una mateixa o diferent col•lectivitat. Tal com es entès normalment, doncs, el terme compren, d´una banda las teories sobre el govern de la societat i, de l´altra, les pràctiques relacionades amb la gestió dels afers públics”.

Després busco la paraula POLITIC –A ( per no excloure a ningú per raó de gènere). L´Enciclopedia la defineix de la manera següent: “ Persona que s´ocupa professionalment dels afers públics”.

Fins aquí crec que ho tinc una mica clar: Un bon Polític –a s´ha d´ocupar d´un conjunt d´activitats teòriques i les ha de posar en practica per el be dels ciutadans i tot això ho a de fer de forma molt professional, es a dir, amb el màxim coneixement de causa i amb gran responsabilitat.

Però, tots els Polítics responen a aquest perfil de profesionalitat ?. Ho dubto molt, en realitat ho dubto del tot.

Una mica mes avall, en la pròpia Enciclopèdia Catalana trobo noves paraules que m´aclareixen una mica mes las coses: La paraula POLITICASTRE, que la defineix de forma clara: “ Mal polític –a”; i la paraula POLITICAJAR: “Parlar de Politica fora de lloc o amb lleugeresa”

Ara si que ho tinc clar del tot: El Polític –a de dubtosa profesionalitat cal definir-lo com un POLITICASTRE QUE POLITIQUEJA, es a dir, un mal Polític –a que parla i fa la seva feina amb lleugeresa.

Com s´ha de fer perquè tots els governants, des de els mes propers fins els de la “conxinxina”, siguin un exemple de profesionalitat i a la vegada uns autèntics líders ?. Jo crec tenir la solució. Això si, amb la col•laboració d´alguna força sobrenatural. Proposo que tanqueu els ulls i pugeu als núvols: Imagineu-vos que tots els Governants, sense cap excepció, una vegada elegits per “sufragi universal” i en el moment de prendre possessió dels seus càrrecs; algú, una mena d´Esperit Sant, es posés sobre ells i els impregnés dels valors positius de la cultura de l´Esforç i que no s´en poguessin desempallegar fins acabar el seus mandats. Imagineu-vos un mon governat per persones amb total capacitat d´esforçarse, autèntics líders. Ara ja podeu obrir els ulls i tocar de peus a terra: El mon que tindríem davant nostre no el reconeixeríem. Seria immensament millor.

Espavila´t per no perdre l´esperança. Tot arribarà.

Joan Vila Pont

President FUNDACIO ESPAVILA

www.espavila.cat