Molts són els autors que han comparat l’ofici de viure amb una obra de teatre en la que tots hi tenim un paper assegurat; ja sigui com a protagonistes, actors secundaris o simplement com a figurants, és a dir aquells que només fan número i la seva actuació passa sense pena ni glòria.

Charles Chaplin, en Charlot, també va fer aquesta comparativa; però, amb una particularitat ben remarcable:”La vida a diferència del teatre, s’interpreta directament i no admet assajos previs”. Per fer una bona actuació, segons ell, no cal capficar-se en entendre el passat ni preocupar-se pel futur, ja que el present només passa un cop i la vida no demana ser entesa, només demana ser viscuda. En aquest sentit ens va deixar una bona recomanació: “canta, riu, balla, plora i viu intensament cada moment de la vida abans que el taló baixi i la teva obra s’acabi sense cap aplaudiment”.

En aquest gran teatre les nostres vivències hi són sempre presents, formant part d’espectacles de diferents formats; des de tragèdies plenes de dramatisme fins a comèdies còmiques i lleugeres, capaces fins i tot, de fer-nos pixar de riure. No sempre estarà al nostre abast ser protagonistes per poder decidir i preveure un final satisfactori; però amb esforç continuat de preparació i amb una gran dosis de positivitat, sigui quina sigui la trama que en cada moment toqui representar, segur que serem capaços de fer un bon paper. Per aconseguir-ho no pot faltar l’alegria de viure, l’esperança de fer realitat un somni o la lluita per tot allò que val la pena amb coherència amb un mateix. Hem de ser capaços d’entusiasmar-nos i d’entusiasmar als altres per no caure en l’avorriment; i, sobretot, no ha de faltar mai el desig d’aprendre per ampliar coneixements, ajustar realitats i esquivar prejudicis.

Ser un bon actor per gestionar les vivències, bones i no tan bones, que la vida planteja pot tenir la recompensa de fer-nos sentir bé amb nosaltres mateixos i, fins i tot, descobrir la felicitat, que és la màxima aspiració de qualsevol ésser humà des que neix fins que mort. La felicitat no la troben aquells que tenen més coses, més poder o aquells que fan sempre el que els hi dóna la gana; la troben precisament aquells que estan contents amb el que són i amb el que fan, molt més enllà de l’èxit, el benestar material o els plaers.

Sovint vivim instal•lats en el pessimisme, l’apatia i la desil•lusió i preocupats pel que ens pugui passar en el futur en lloc de viure intensament i gaudir de la realitat del present, que se’ns escapa de les mans. En el teatre de la vida hi hem de fer un bon paper! Espavila’t.