Crec del tot necessari, avui més que mai, l’existència del valor més identitari i necessari del nostre país: l’ESFORÇ. En aquesta línia, Catalunya ha estat, és i continuarà sent un país d’emprenedors i hem de tenir molt clar que un país s’aixeca partint de l’esforç dels seus ciutadans. Per tant, si una cosa és evident és que l’esforç és cosa de tots i està present en qualsevol etapa de les nostres vides, ja siguem infants, joves o adults.

És un valor global, indispensable, vital… L’hem d’anar treballant cada dia, com una llavor que germina i creix per convertir-se en una planta amb les seves arrels, les seves fulles i les seves flors. VAL LA PENA ESFORÇAR-SE i hem de continuar posant el nostre granet de sorra en la construcció d’una societat més democràtica, més igualitària, més justa i més humana. En una època amb tantes crisis (econòmica, educativa, de valors…) no ens toca més remei que pensar que sense esforç no aconseguirem res i per això el que hem de fer és espavilar-nos i aprofitar les capacitats que tenim. Massa vegades culpem els altres que les coses no surten com voldríem però hem de ser conscients que l’esforç porta a bons resultats si la nostra actitud és positiva, constructiva i orientada a aconseguir allò que ens proposem.

Aquest valor ens fa descobrir que el més important no és el resultat sinó el camí que hem hagut de recórrer, pas a pas, fins a arribar a l’objectiu desitjat. La satisfacció d’arribar a aquesta fita amb esforç és màxima i ens ajuda a créixer no únicament com a ciutadans sinó, sobretot, com a persones. Aquell que s’esforça en una cosa li surt bé, aprèn de si mateix i creix com a persona. En els últims 30 anys s’han produït molts canvis però hi ha aspectes com la necessitat d’esforçar-se que no hauria de desaparèixer mai.

És important que hi hagi joves amb il•lusió i entusiasme, amb el desig d’aprendre i de fer realitat els seus projectes i amb l’energia suficient per tirar endavant malgrat les adversitats que es vagin trobant. Per tot això, un factor clau és la formació ja que els protegeix de la crisi però no és una garantia. La formació ens fa menys manipulables i ens proporciona una cosa tan valuosa que no té preu: una comprensió molt més complexa de la realitat. I per estar formats els joves necessiten uns valors al marge del títol acadèmic que puguin obtenir com són l’afany d’aprendre i l’ètica de l’esforç. És a dir, que per estar formats necessiten passió per aprendre, una actitud positiva davant el treball i tenir inquietuds. Una actitud inquieta davant el coneixement és una actitud davant la vida en general i la tenen les persones que lluiten després per aprendre més coses, per millorar i per assumir responsabilitats. En aquest sentit, el coneixement va més enllà de la formació acadèmica i el relacionaria amb l’actitud cap a l’aprenentatge i la cultura de l’esforç que parlàvem abans.

Estudiar, formar-se i aprendre et prepara per afrontar millor circumstàncies personals i laborals determinades, com l’atur, però un fet inqüestionable a nivell de país té a veure amb la seva solidesa cultural. És a dir, la motivació per l’aprenentatge no ha de ser cosa d’uns quants sinó cosa de tots. A major nivell d’estudis més possibilitats d’accedir a llocs de treball amb més responsabilitat i retribució. En definitiva, estudiar compensa.