Fa uns anys amb la meva família vaig anar a la Reserva Africana de Sigean, al sud de França; d’aquella visita en tinc una imatge que, malgrat el temps transcorregut, no l’he oblidat. Recordo un grup d’animals tancats en un fossar amb mirada traïdora i desconfiada, movent-se constantment d’un lloc a l’altre i amb mostres d’agressivitat. La tensió màxima es va produir a l’hora de menjar; tots ho volien tot. Va ser un espectacle ple de mossegades i crits; els animals més forts i agressius s’ho varen menjar quasi tot. El raonament dels que varem presenciar l’espectacle va ser: “Son animals salvatges i aquest és el seu comportament”.

Aquella manera d’actuar només quedava justificada pel fet de ser “animals salvatges”; però; jo em pregunto: L’home, considerat el més racional dels animals, històricament s’ha comportat d’acord amb el seu raciocini o ha demostrat sovint ser el més salvatge dels animals?. Si fem un repàs a la historia des dels temps preterits fins als nostres dies hi trobem un munt de guerres absurdes amb milions de morts, esclavitud, fam, destrucció i domini constant dels més forts sobre els més dèbils. En definitiva crec que no estic errat si afirmo que l’home s’ha comportat moltes vegades de manera salvatge, molt lluny de la seva capacitat racional.

En les últimes dècades el raciocini de l’home, deixant apart guerres i batusses, ha portat el conjunt de la humanitat cap a un nou conflicte molt agressiu i devastador per part dels anomenats “poders econòmics”. Tot gira en funció dels diners, dels beneficis, dels interessos, del PIB…; i per aconseguir aquest poder no importa la destrucció massiva del planeta ni del “modus viviendi” de col•lectius de persones. Una vegada més l’home s’oblida de la seva capacitat racional i amb aquestes estratègies genera desequilibris i esclavitud.

La crisis econòmica que patim és el resultat directe d’aquesta manera despòtica d’entendre el món; però tots ens preguntem: Hi a llum al final del túnel? Ens en sortirem?. Joan Melé representant de “Triodos Bank”, un dels referents de la banca ètica a Europa en una magnifica conferencia a l’Auditori de Granollers convidat pel Gran Centre; contesta rotundament: “No hi ha sortida. Primer s’ha de resoldre la crisi dels valors humans”. L’home, entès com a director i usuari del món, ha de fer l’esforç de treure a la llum la part més racional de si mateix i desempallegar-se dels egoismes que no ens han portat enlloc; per tal de centrar totes les mirades en la preservació de la natura i el benestar de la globalitat dels éssers humans.

Les relaciones entre persones son complicades i molts son els interessos que hi a en joc; però és absolutament necessari aconseguir un equilibri per tal de que tothom, sense distincions, puguem viure dignament. A la llarga és possible aconseguir-ho; però requereix un gran esforç per part de tots; comencem-hi a treballar. Espavila’t