Quantes vegades aquesta pregunta s’apodera del nostre pensament tot intentant trobar alguna solució per superar reptes i problemes que sovint ens afecten de ple? Segur que tots hem tingut aquests dubtes; però, quan això passa, com reaccionem? Quina actitud adoptem?: apostem poc i claudiquem fàcilment; o, ens carreguem d’energia i predisposició per fer realitat els nostres propòsits? En aquesta actitud i fermesa de cor radica el “coratge”, la veritable clau de superació.

El passat onze de setembre, com cada any, milers de  catalans vàrem sortir al carrer  per reivindicar uns drets legítims que  considerem nostres; però en el fons, tots ens preguntem:  Serem capaços de mantenir la fermesa suficient per esquivar la por i les dificultats  per aconseguir aquests drets? La resposta no és gens fàcil; demana una gran convicció i coratge per part de tots. Sobre aquest tema; pel  WhatsApp va circular una frase que considero molt encertada: “No tinc por a la repressió de l’Estat… tinc por al silenci del meu poble”.

L’historia, ens presenta un munt d’herois que gràcies al seu coratge varen contribuir a desfer privilegis pel bé de la humanitat. Evidentment aquest coratge èpic del qual ens parla la història, és molt lloable; però, val la pena portar-lo a un nivell molt més proper i quotidià. S’ha d’entendre com un valor molt útil per viure i, a la vegada, ens facilita les forces necessàries per no deixar-nos trepitjar. Vull recordar, com a exemple, el cas de Carmen Hidalgo; aquella noia que, després d’aprovar la selectivitat a Catalunya, volia matricular-se a la Universitat de Còrdova per estudiar filologia hispànica i es va trobar en un inesperat i injustificat “no” com a resposta. La causa: “situació acadèmica no vàlida” per problemes de convalidacions. Davant d’aquesta situació, com va reaccionar?: Doncs, ho va fer públic! Va recórrer a TV3, que va explicar al seu cas detalladament en un informatiu, i immediatament la Universitat de Còrdova la va trucar per demanar-li disculpes i dir-li que tot havia estat un malentès. “És indignant que passin aquestes coses, m’he sentit maltractada i discriminada”, va dir la Carme, “Espero que una cosa així no passi mai més”. Cal reconèixer el coratge d’aquesta noia que davant d’una situació absolutament injusta va tenir el valor de no claudicar.

Com a final deixeu-me citar algunes frases encoratjadores de Nelson Mandela, un veritable heroi que l’historia ha escrit amb lletres d’or: “Vaig aprendre que el coratge no és l’absència de por. L’home valent no és el que no té por, sinó aquell que és capaç de superar aquesta por”. “A la vida no hi ha passió quan es juga apostant poc, quan un es conformi amb molt menys del que és capaç de fer”. I com a resposta a la pregunta, serè capaç…?, ens va dir: “A vegades tot sembla impossible fins que es fa”. Espavila’t.