Sant Joan coincideix amb el solstici d’estiu. El sol arriba al seu zenit i es produeix el dia més llarg i la nit més curta de l’any.

La popularitat de la festa de Sant Joan i la màgia de les fogueres dintre dels Països Catalans han fet que aquesta festa sigui considerada quasi de caràcter nacional. Així “La flama del Canigó”, que prové d’una foguera encesa la nit del 22 de juny al cim de la muntanya amb més simbolisme del Pirineu català, és portada per centenars de voluntaris i, desprès de ser rebuda per diverses institucions (governamentals, culturals, socials…) el seu foc encendrà les fogueres que il•luminaran revetlles de molts pobles i ciutats del nostra país.

Al voltant de les fogueres de Sant Joan hi ha moltes creences i rituals:

Per un costat les flames rendeixen un veritable homenatge al Sol, l’astre rei, que proporciona tota la font de vida. És de rebut fer-li aquest reconeixement el dia que més hores ens il•lumina.

D’altra banda, segons la tradició; les fogueres que cremen a la nit de Sant Joan i els rituals que s’hi poden fer al seu entorn com pot ser rotllanes, salts i fins i tot trepitjar-lo tenen virtuts purificadores: Allunyen els mals, espanten els éssers malèfics que contaminen l’aire i ens en lliura durant tot l’any. Així mateix, i sempre segons la tradició, ens evita caure en mals no desitjats, ajuda a la fecunditat i regenera i purifica la vida en tots els aspectes.

Que hi ha de veritat en tot això?; segurament preguntaran els més asèptics, aquells que desconfien de tot. No ho sé; però aquest any més que mai fóra desitjable que les fogueres, enceses amb la flama del Canigó, tinguessin el poder i la màgia d’il•luminar les ments de tots els ciutadans i de manera molt espacial las d’aquells que tenen la missió de governar, per tal d’ajudar-los a fer un gran esforç de cara a construir un món millor. Una societat molt més receptiva i rica en valors a on la il•lusió i l’entusiasme mai defalleixin; perquè, perdre aquests valors és com morir en vida. En aquest sentit estic plenament d’acord amb les paraules d’Eugeni d’Ors: “No hi ha al món pitjor fallida que l’home que ha perdut l’entusiasme”

Per si hi ha quelcom de veritat en la màgia de les fogueres de Sant Joan; permeteu-me que us convidi, si teniu l’oportunitat de reunir-vos en una nit tan espacial a l’entorn del foc, a fer una declaració de bones intencions i esperança renovada en el futur. La màgia i motivació de les flames unida a la perseverança i als valors de la cultura de l’esforç tot ho poden aconseguir, per difícil que pugui semblar. Espavila’t